LECTURES OPCIONALS 3r TRIMESTRE TRIMESTRE

No podien haver trobat un títol més adient per una història com la que ens presenta R.J. Palacios en el seu debut literari, aquest llibre és una autèntica meravella, dolç, tendre, ple a vessar d'emocions i una eina que pot suposar l'empenteta necessària per fer aflorar el millor de cadascú de nosaltres.

L'Auggie va néixer amb una malformació facial que li ha impedit anar a una escola normal. Fins ara. L'Auggie és un nen normal, però amb una cara fora del corrent. Podrà convèncer els seus nous companys que és com ells, malgrat les aparences? És la història de l'August, però és la història també de cada lector. Plena de bondat i coratge, Wonder és un llibre que ens mostra la bellesa que tenim tots a dins.

Aquest és, sense cap mena de dubte, un d'aquells llibres que tothom hauria de llegir, des dels joves lectors fins als més grans, és la perfecta definició d'un crossover, una lectura que s'ajusta a un perfil de lector amplíssim. Ens narra la història de superació de l'August, un nen que ha nascut amb una malformació a la cara que l'obliga a conviure amb un rostre difícil d'assimilar, que a les portes a de l'adolescència (etapa ja de per sí immensament difícil), viurà un canvi radical en la, fins aquell moment plàcida vida, situacions a les quals el jove protagonista fa front amb una fascinant maduresa i un entranyable sentit de l'humor, tot i la forta càrrega emocional.

Un nou capítol, acabat de sortir del forn, d’un èxit de vendes premiadíssim i aclamat per la crítica: Wonder.
Més d’un milió de persones han llegit Wonder i s’han enamorat de l’Auggie Pullman, un nen normal i corrent amb una cara que no ho és tant. Ara els lectors tindran l’oportunitat de conèixer una mica més el personatge més controvertit del llibre: el Julian.
Des del primer dia que es veuen, a les pàgines de Wonder, queda clar que l’Auggie i el Julian no seran mai amics, amb el Julian tractant l’Auggie com si tingués la pesta. Però, tot i que Wonder explicava la història de l’Auggie des de la perspectiva de sis personatges diferents, el punt de vista del Julian no el vam saber mai. El lector només podia especular sobre el que li devia passar pel cap. Fins ara.
El Capítol del Julian ens revela per fi com viu la història el culpable del bullying. ¿Per què és tan desagradable amb l’Auggie? ¿Té alguna possibilitat de redimir-se?

El llibre transcorre des de la visió de tres personatges:

El protagonista, un noi de 16 anys amb síndrome d'Asperger. Que ens caurà bé des de la primera pàgina (pels que coneixeu la sèrie "The Big Bang Theory", diria que s'assembla molt, molt, al Sheldon). En Sam és un noi esportista, brillant i intel·ligent, amb una gran facilitat per la informàtica, és un geek. Li costen les relacions personals i sobretot captar algunes senyals que per als demés serien evidents. En canvi capta molt bé altres tipus de pistes que a nosaltres ens serien difícils de veure. 

L'altra visió, està plantejada des del punt de vista de la Martina, la noia que li agrada a en Sam, i que sense adonar-se'n s'ha ficat en un bon embolic.

El tercer punt de vista és el d'un monstre a qui caldrà parar els peus. Però els Asperger van una mica com els cargols, poc a poc. Arribarà a temps d'aturar-lo abans que sigui massa tard?

Hi ha parts divertides i parts que fan molta ràbia... A partir de la meitat del llibre el patiment va fer que accelerés la lectura i esprintés per saber com s'acabava. I tot i que sabia que hi havia dues possibilitats clares de final: Bé o malament, a més, hi va haver una sorpresa que no m'esperava pas.

Tots ens pensem que sabem moltes coses sobre el món d'Internet, però de vegades ens cal llegir llibres com aquest per no abaixar la guàrdia. Hi trobarem assetjament cibernètic de diversa índole, i encara que en el llibre les víctimes són adolescents (que possiblement són els que s'exposen més a aquests perills, per la seva falta de cura en moltes ocasions), ens pot passar a tots. Així doncs, molt recomanable pels que trastegem per aquesta virtualitat, siguem adolescents o no.

El petit lladre d’ombres comença en la infància d’un dels protagonistes: un noi estudiós, aplicat en els estudis però alhora molt tímid, que s’enamora d’una de les seves companyes de classe. Però casualment, el noi més ganàpia i busca-raons de l’escola també s’enamora de la mateixa noia i amb aquesta confrontació neixen els problemes, tant a l’escola com a casa, ja que el seu pare l’ha abandonat. La seva única via de fugida és la seva amistat amb el jardiner de l’escola que li ensenya algunes lliçons de vida.
Aquesta novel·la d’iniciació té l’estil de l’escriptor: de molt fàcil lectura i, sobretot, de descobriment de les coses i les segones oportunitats. Si us han agradat les anteriors novel·les d’en Levy, aquesta us encantarà. Ah! I si voleu trobar sentit al títol, haureu de llegir la novel·la…

Es tracta d’una història punyent sobre abusos sexuals i la violència de gènere. La història arrenca amb la desaparició de Bàrbara Molina de 15 anys. La policia investiga el seu entorn més pròxim, un professor, un nòvio, la família, una amiga íntima…, però ningú, excepte el seu segrestador, sap que des d’aleshores fa quatre anys que està tancada en un zulo, patint abusos físics i psíquics. 

La Magda, la protagonista, té diversos problemes. Problemes més o menys amorosos, però a més té una llosa a sobre bastant pesada que és son pare, un metge molt i molt respectat. No hi ha gaire coses pitjors per algú que es vol dedicar a una professió que el fet d’haver de “superar” son pare o sa mare, oi? Oi.
Els altres personatges que giren entorn de la Magda són en Roi -un noi que li fa “tilín” i que la cosa és mútua però…-,  un altre noi que es diu Jan -que no vol dedicar-se al que es dedica, que li fa “tilín” la Magda, la seva companya de pis, i que la cosa és una mica mútua però…-, una noia molt xiroia que es diu Mai -una infermera “happy” i que li fa “tilín” en Jan però… res de res-, i una noia que encara fa batxillerat que està embolicada amb en Roi que es diu Irati –Nosaltres, aquí no cal explicar el “tilín” perquè el que té s’anomena “obsessió”!
Ja ho veieu. Tot això, ben embolicat i molt ben explicat, amb col·laboracions inestimables com la del personatge de la Doloretes fan que les Nits de guàrdia es facin massa curtes.

Cirurgies perfectes cors imperfectes. Nits de guàrdia 2, de Paula Roc

La novel·la reprèn les històries dels metges i infermeres de la primera entrega com la Magda, el Roi, el Jan i la Mai, acompanyats d’una jove pacient: l’Irati. En aquesta segona entrega apareixen dos nous metges: el Robert i la Júlia. Casualment, el primer és l’exparella de la Magda i la Júlia és l’ex del Jan. L’acció té lloc just després de les vacances de Nadal.

En aquesta novel·la el camp mèdic té més presència ja que algunes escenes tenen lloc al quiròfan o mentre els metges visiten els pacients a les habitacions.

L’escriptora manté l’estil de la primera novel·la i ens torna a fer molt partíceps de les diferents històries, i a diferència de la primera entrega, els personatges van adquirint un cert creixement, tant personalment com professionalment.

Amb aquest llibre de la Paula Roc gaudireu d’una bona novel·la. I si us agraden les sèries ambientades als hospitals, Nits de guardia 2 serà una lectura que us apassionarà!

 La Judith i la seva millor amiga desapareixen del petit poble de Roswell Station. Dos anys després, la Judith torna a casa sola i mutilada. Els qui havien estat els seus amics i la seva família la denigren i l’ignoren.
Sense poder parlar, la Judith viu com un fantasma al seu propi poble, i escriu en silenci una llarga carta d’amor al noi que ha estimat des de sempre, l’amor de la seva vida, en Lucas.
Però quan Roswell Station és atacat pels enemics, es desenterren grans secrets, i la Judith ha de triar entre continuar vivint en silenci o recuperar la seva veu. El que ha de dir pot canviar la vida de la seva petita comunitat rural per sempre.
I la pot convertir en una heroïna.

  

El premi Joaquim Ruyra 2013 és aquesta novel·la de Care Santos. La mataronina parteix d'uns personatges secundaris d'una obra anterior: Bel, amor més enllà de la mort. El protagonista és en Pol, un adolescent orfe marcat per un do terrible, confós amb una malaltia mental: els esperits que han de prolongar la seva estada al món dels vius per resoldre assumptes pendents fan servir el seu cos per interactuar-hi. Alumne modèlic, deixat de banda pels companys, creix assistit per una família ben atípica: un gos amb una especial sensibilitat, una escriptora i un parapsicòleg excèntrics i les directores de la gossera i del centre de menors on s'està. Les veus (en realitat, esperits) que l'assetgen des de sempre, mitigades per la música, agafen les regnes quan els metges decideixen treure-li la medicació. Serà el moment triat per un esperit rabiós, el del jove delinqüent Janko, per anar a retrobar la Marzena, la noia per la qual tots dos senten atracció, tot i que de diversa mena. La novel·la, de factura impecable, presenta el conflicte clàssic Jekyll-Hyde des d'una lectura originalíssima i moderna. Al cap i a la fi, l'antagonisme remet a un mateix i les pròpies contradiccions. Una prosa precisa, esquitxada de música, capaç d'envoltar el lector en imatges oníriques de gran força. Una delícia d'allò més recomanable per a 3r i 4t d'ESO.

Sinopsis

L'Enric es desperta a l'hospital. No recorda gairebé res i només sent un dolor intens per tot el cos. Un desconegut afirma coneixe'l i haver compartit pis amb ell. Però tot i la desorientació és capaç de detectar que alguna cosa no va a l'hora... si no, perquè hi ha d'haver vigilància policial a la porta de l'habitació? Perquè el desconegut li escriu una nota on diu: «Noel et busca»? Perquè li diuen que té petits senyals de cirurgia facial?Només els imcomprensibles records que li retornen poden posar llum a totes aquestes incògnites abans que el passat no l'atrapi i l'engoleixi.

EL CLAN DE LA LLOBA

El clan de la lloba 

 

 

Autor/a: Maite Carranza
ISBN: 978-84-236-8457-1
Núm. de pàgines: 384
Mida real: 20,5 x 13
PVP: 10,45 €

Col·lecció La guerra de les bruixes

 Des de temps immemorials, els clans de les bruixes Omar han viscut amagant-se de les sanguinàries bruixes Odish i esperant l’arribada de l’elegida per la profecia. Ara els astres confirmen que aquest moment és a punt d’esdevenir-se. L’Anaïd, que ha viscut durant els seus catorze anys de vida apartada en un poblet del Pirineu, no sap quins són els secrets que afecten les dones de la seva família... Fins que la misteriosa desaparició de la seva mare, Selene la pèl-roja, l’enfronta a una veritat tan esfereïdora com increïble i l’obliga a recórrer un llarg camí ple de perills i descobriments.

El senyor de les mosques és la història d'uns nois que naufraguen i sobreviuen en una illa solitària. Tots ells són fills de bones famílies, els quals havien après a l'escola els principis bàsics de la bona educació. Però, situats en un entorn estrany, esdevenen uns perfectes salvatges, en poc temps. Tot el brillant vernís amb el qual la societat civilitzada decora els seus infants es fondrà, a poc a poc, amb el contacte del sol, la por, l'aire i la soledat. Tal com passa al món dels adults quan la por fa sorgir la irracionalitat dissimulada sota un fals civisme.
El senyor de les mosques es presenta com una metàfora d'aquesta irracionalitat, que pot conduir a crear ídols falsos i ideologies absurdes. També, convida a reflexionar sobre, com podria arribar a ser una societat on no existissin les normes bàsiques de convivència; i la necessitat d'establir unes lleis per a qui no les complís .

Escollida pels déus,  narra el dia a dia de la ciutat d’Empúries durant els segles IV i III abans de crist. Un dels punts forts de la novel·la és la recreació històrica i per aquest motiu, Maria Carme Roca descriu com vivien, menjaven i  els costums de l’època amb tot tipus de detalls que demostren una molt bona documentació.

El xoc entre dues civilitzacions com la grega i la  indiqueta és el motor de la història plantejada per Maria Carme Roca.
El naixement d’una nena anomenada Hèlia, fruit d’una relació il·legítima entre la dona d’un poderós mercader grec, Heràclides, i un cabdill iber és el punt de partida. Aquesta nena serà abandonada al nèixer  i criada  posteriorment per una cortesana. Hèlia haurà de lluitar i decidir el seu destí.
Per un altre banda, Escollida pels déus també compta amb d’altres moments, com la disputa entre Heràclides, que vol convertir Empúries en una tirania, i el seu cunyat Aris, que vol construir-hi un temple dedicat al culte a Asclepi; l’ambició del guerrer Unibelos  per aconseguir el poder d’Índica.

Lluites pel poder, intrigues, passions són els ingredients d’Escollida pels déus. Una novel·la històrica de qualitat que compta amb una molt bona recreació històric.

 CAÇADORS D'OMBRES

La Clary és una adolescent de quinze anys que viu a Brooklyn, Nova York amb la seva mare. Creu tenir una vida normal,  però tot canvia un dia, quan presencia com dos nois i una noia maten un atractiu noi de cabell blau en una discoteca, el Pandemònium. El seu millor amic Simon, afirma no veure res, igual que els altres joves de la discoteca. La Clary es pensa que s’ha tornat boja, però es tornarà a trobar amb aquells tres caçadors d’ombres quan segresten la seva mare. Des d’aquell dia descobreix la seva verdadera identitat, la de caçadora d’ombres, i s’adona que la seva mare li ha ocultat més coses de les que es pensava. Juntament amb en Jace i els altres dos caçadors d’ombres s’endinsarà en la recerca de la Copa Mortal, un Instrument Mortal que permet crear nous caçadors d’ombres.

Al segon llibre, apareixen nous personatges i noves criatures, els subterranis: homes llop, fades, bruixots i vampirs.

El primer llibre de la saga, Ciutat d’ossos (City of bones) va ser publicat el 2007, i així, any rere any s’han anat publicant els altres llibres: Ciutat de cendra (City of ashes) el 2008, Ciutat de vidre (City of glass) el 2009, Ciutat dels àngels caiguts (City of fallen angels) el 2011 i Ciutat de les ànimes perdudes (City of lost souls) el 2012. L’any vinent, el 2014 es publicarà l’últim llibre de la saga: Ciutat del foc celestial (City of heavenly fire).

Paral·lelament, Cassandra Clare ha escrit una trilogia que explica els orígens dels caçadors d’ombres; Caçadors d’ombres: Els orígens (The mortal instruments: The infernal devices). La trilogia està composta per: Àngel mecànic (Clockwork Angel) publicat el 2010, Príncep mecànic (Clockwork Prince), publicat el 2011 i Princesa mecànica (Clockwork Princess), publicat el 2013.

“El Juego de Ender” és el primer d’una sèrie de llibres que Orson Scott Card va escriure sobre Andrew “Ender” Wiggin, i que es recullen al voltant del que es coneix com a “La Saga d’Ender”. Tot i que estem parlant d’una quinzena de llibres, per a mi, els que aporten més valor i interès son els tres primers, i d’aquests m’agradaria parlar-vos-en.

 Per ubicar-nos: la Terra, al futur, es veu greument amenaçada per una invasió d’una civilització alienígena no humana. Una civilització d’insectes, els insectors. Què fa peculiar aquesta civilització? Què els fa tant difícils de vèncer? Pel que descobrim, els sers invasors no son intel·ligents, obeeixen ordres d’un comandament central, d’una reina, la reina insectora. I aquestes ordres arriben instantàniament arreu de l’Univers, més enllà de l’espai. Aquesta idea serà central al llarg de la narració: un mon on la matèria no pot viatjar més ràpida que la llum (serà freqüent als llibres la paradoxa dels bessons relativistes) mentre que la informació sí que pot fer-ho. Aquest és el secret dels insectors, que els humans copien, i els permet descobrir la connexió filòtica, base de l’ansible, l’ordinador que tot ho sap i ho comunica instantàniament.

 Més enllà de les hipòtesis científiques, que no son més que l’escenari del relat, l’autor, al llarg d’aquests tres primers llibres, ens planteja diferents debats, que per a mi, són l’autèntic rovell de l’ou. Al primer llibre, Ender rep un entrenament militar que moltes vegades ratlla l’aprenentatge de l’ultra violència i ens posa en la tessitura de si la fi justifica els mitjans (aquest concepte d’aprenentatge, de creixement personal, de viatge interior, és recurrent a més llibres d’Scott Card, com El Maestro Cantor, o Traición). Val tot per salvar la raça humana? Es pot pervertir l’esperit innocent d’un noi, portar-lo al límit ètic de la violència extrema? a l’engany sistemàtic? què és l’ètica quan la supervivència està en joc?… i a la fi, la vertadera pregunta: es justifica eliminar una civilització, una intel·ligència, per preservar-ne una altra? Aquesta és la lectura del primer llibre…

Al segon, “El portavoz de los Muertos”, el clima, tot i que hereu del primer, canvia radicalment. Ja no estem a la terra, sinó a un altre planeta, Lusitania, llar dels pequeninos, una nova forma d’intel·ligència, desconeguda pels humans. L’obsesió d’Ender és comprendre’ls, i parlar en nom d’ells, lluitar per a que qualsevol diferència no es consideri una amenaça, i sobretot, que qualsevol amenaça sigui susceptible de ser eliminada. La lluita d’Ender es protegir totes les civilitzacions, totes les formes de vida, per damunt de qualsevol diferència, comprensible o no. Se sent culpable del destí dels insectors i no permetrà que qualsevol forma de vida pugui patir la mateixa intolerància i, encara menys, el mateix destí.

Finalment, al tercer, “Ender el Xenocida”, el debat encara va més enllà. Ja no només és imprescindible protegir qualsevol forma de vida… cal saber, què és la vida. Jane pren consciència de qui és, i al ser conscient, està convençuda que està viva. Però només confia en Ender per donar-se a conèixer; no s’atreveix a fer-ho públic més enllà del que ja considera el seu amic i protector. No creu que ningú més la consideri un esser viu, i ningú millor que ell que defensi la seva condició davant  la resta de formes de vida… Però, qui és doncs Jane?… Llegiu-lo.. de veritat… #sensespoilers…

Durant anys, en Jacob Reckless ha viatjat secretament a un altre món, un món darrere un mirall, un món pel qual el seu pare va abandonar la seva família. El món de miralls és la via d’escapament d’en Jacob de la realitat. És un lloc on caçar tresors. Un món on les bruixes, els gegants i els nans conviuen als boscos. Un món on hi ha una guerra mortal. El secret d’en Jacob sembla segur, fins al dia en què el seu germà més petit, en Will, el segueix amb conseqüències desastroses. En Will, que pateix una maledicció que l’està convertint ràpidament en pedra, i el seu germà es troben lluitant contra el temps per tal de trobar una cura abans que en Will es perdi per sempre més.
Pàgines plenes de misteri i acció omplen Reckless, que promet ser un nou èxit de l’escriptora alemanya Cornelia Funke.

Tot transcorre pesadament, entre la migranya, el desamor i la calor xafogosa, fins que la onada de suïcidis d'avis encén totes les alarmes. A casa de cada un dels mort hi ha, invariablement, un test amb una mena d'eucaliptus que deixa anar una olor desagradable. Les famílies semblen massa resignades. Les notícies als mitjans de comunicació són confuses. La connexió a internet cau i els mòbils perden cobertura. Tot és massa estrany i el Víctor Negro està decidit a esbrina què passa. 

La veritat es que es fa difícil ubicar Bioko en un gènere determinat:  trobem ciència ficció, novel·la històrica, aventures i crims (i segur que me’n deixo algun).  Encara que avui en parlem al nostre bloc, no penseu que llegireu una novel·la negra. Però trobareu alguns morts i investigació. I, sobretot, trobareu un protagonista que us sonarà,  en Moisès Corvo, el policia de Barcelona que persegueix a la Vampira del carrer Ponent a La mala dona.

I què és Bioko? Doncs una illa que va ser colònia espanyola i  que actualment forma part de l’actual Guinea Equatorial. Una illa on la calor i la humitat la fan un entorn opressiu i hostil, fet que el relat transmet prou bé. I hostil també per la gent que l’habita: aquells que veuen com ocupen la seva terra i se senten impotents front aquesta situació, i aquells que l’ocupen que no aconsegueixen acabar de sotmetre la població nativa i que senten  que la seva estada allà és una penitència (i de fet per a molts d’ells ho és).

És en aquest context en el que Marc Pastor ens explica les aventures d’en Moisès Corvo, un bala perduda que acaba com a càstig a la guàrdia espanyola de la illa i que té un imant especial per als problemes. Marcat per un pare bevedor i maltractador, tot i estar ficat en alguns negocis de dubtosa legalitat, ens sorprèn d’ell el seu fort sentit de la justícia, molt més marcat que d’altres que estan al costat de la llei. I és que estem presenciant el naixement del policia que vam descobrir a La mala dona, no només com a investigador sinó també com a home de principis.

Es fa difícil explicar la trama, perquè en realitat no n’hi ha només una. La que més ens interessa, donada la nostra passió pel crim, són les misterioses massacres que pateixen tres cops l’any les tribus de Bioko, i que en Moisès Corvo vol aclarir. També trobem aventures a la selva i viatges en el temps. Un combinat que sembla difícil de pair inicialment, però que realment es fa entretingut

No us heu preguntat mai com és que en Salvador Macip pot fer tantes coses i tan ben fetes? Sempre que veig el seu currículum em sento aclaparada… Bé, em sentia així fins que he llegit Hipnofòbia. EntreNosaltres, crec que l’autor ha comès un gran error i ha posat aldescobert l’única fórmula possible per aconseguir arribar a aquesta increïble capacitat de treball que té: no dormir! Ara ja ho sé i confio que, amb un bon entrenament, jo també podré aconseguir-ho! Amb tot -per més que no el conec personalment- en Salvador sembla una persona cordial i afable, així que potser no, que no és aquest el sistema que fa servir! Perquè els protagonistes de la novel·la, aquests superhomes que a base de no dormir poden fer mooooooltes coses, són de tot menys afables!
I és que la novel·la va, precisament, de com el poder de la ment pot ser dominat fins a uns límits inimaginables a base de controlar els efectes del son sobre el nostre organisme. Uns efectes brutals: La bèstia que havia sortit del capoll era filla de l’abisme. El monstre engendrat pel son dela raó. Però no us en vull explicar massa, perquè la trama és d’aquelles que si n’expliques més del compte perd la gràcia. Només us diré que el Macip home de ciència hi ha deixat una empremta (Qualsevol malaltia que no se sap d’on ve s’acaba encolomant a un virus) tant o més forta que la del Macip home de lletres, que ha escampat Shakespeare o H.P. Lovecraft ara i adés (No dormis més! Macbeth assassina el son.).
Aquesta Hipnofòbia ha guanyat el Premi Carlemany per al Foment de la Lectura i em sembla una gran elecció. Penso que el plaer per la lectura s’aconsegueix, especialment entre els joves, amb novel·les com aquesta, amb molt de ritme, una trama versemblant plena d’intriga, uns personatges propers als nois i noies de casa nostra… I qui sap si després se senten també encuriosits per Shakespeare. Que sigui fructífer començar en ordre invers em sembla ben bé impossible!
Bé, us deixo que vaig a fer-me un parell de cafès ben negres, a veure si començo l’entrenament i abans de Sant Jordi ja m’he llegit totes les novetats literàries! Visca la Bibliofília!
Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Us aviso, Delirium no es llegeix, es devora. És d'aquells llibres que te'ls llegeixes amb 3 dies perquè no pots parar de passar pàgines. NomésSegle XXII. L'Amor ha estat diagnosticat com una malaltia perillosa considerada l'origen de tots els mals de la humanitat. A la Lena li falten 95 dies per a la cura, una operació obligatòria per extirpar tot rastre de la malaltia i entrar a formar part d'una societat uniforme i sotmesa, on tothom té el camí marcat. El compte enrere avança inexorablement cap al fatídic dia de la cura, quan apareix l'Àlex, un membre de la resistència. La Lena haurà de prendre la decisió més difícil de tota la seva vida espero que la segona part no em decepcioni; el primer llibre acaba d'una manera molt impactant i de cap manera esperada.

La Julia té onze anys i viu una existència plàcida amb la seva família a l'assolellada Califòrnia quan les notícies informen d'alguna cosa que ho capgirarà tot: és, simplement, el principi de la fi del món vist amb els ulls d'una nena.

«No hi havia imatges per mostrar a la televisió. No hi havia ferits. Nohi havia morts. Al principi fou una catàstrofe gairebé invisible.»

Qui parla és la Julia. Té onze anys i fins fa poc només ens hauria explicat coses de l'escola, dels seus pares, de la complicitat amb la seva única amiga, d'aquell noi, en Seth, que li provoca un formigueig especial. Però avui té una cosa diferent per dir-nos. Avui ella i la seva família s'han llevat amb una notícia alarmant: la rotació de la terra s'ha alentit de sobte, i els dies i les nits s'han començat a allargar. Ben aviat els rellotgesno serviran de res. El món està canviant, i tot i que ni ella ni ningú no sap que succeirà a partir d'ara tothom intueix que el futur serà diferent. Estrany. Pertorbador. Acceptar la realitat i aferrar-se a la vida, tal i comla Julia la coneix, és l'única manera de sobreviure.

A través de la veu innocent d'una nena que lluita per la seva felicitat, Karen Thompson Walker ens submergeix en un present sense futur, inquietant i estranyament quotidià, i ens fa còmplices dels seus anhels i de les seves pors, de les seves preguntes i de les seves esperances.

L'edat dels miracles és un commovedor retrat de la vida d'una adolescent en un món canviant. Una esplèndida, captivadora i inoblidable novel·la amb una premissa original, uns personatges únics i una prosa absorbent. 

«La novel·la que ha revolucionat el panorama editorial internacional.»



 CANÇONS PER A LA  PAULA

La Paula, una jove que està a punt de fer disset anys, s'ha citat amb l'Àngel, un noi de vint-i-dos a qui ha conegut per internet. Està nerviosa i il·lusionada. Els minuts passen i el noi no arriba, i llavors decideix ficar-se en un cafè proper. Allà té una divertida trobada amb l'Àlex, un desconegut, que casualment llegeix el mateix llibre que ella. Tots dos són joves i atractius... L'Àlex se n'ha d'anar precipitadament perquè té un compromís. I quan la Paula es disposa a marxar del cafè, s'hi presenta l'Àngel, que es disculpa pel gran retard. Ell és periodista i aquesta tarda ha hagut de entrevistar la Kàtia, la cantant de moda...

Un d'ells és el cementiri de Teià, el poble on viu. Un capvespre, llegint Lord Byron, veu com s'acosten al cementiri tres joves forsaters, dues noies i un noi vestits de negre amb una flor violeta a la solapa i la cara pintada de blanc. 
L'amenacen i l'intenten fer fora, en Cristian, sense saber massa per què, s'hi enfronta. Els tres joves formen part d'una ordre especial, "l'ordre pàl·lida" i es dediquen a passejar-se pels cementiris intentant agermanar-se i comunicar-se amb els difunts més cèlebres de l'indret. En Cristian atret per aquesta ordre se sotmetrà a les proves d'iniciació. Però una de les joves mor assassinada...

La passió adolescent barrejada amb la passió pel desconegut.Retrum conté tot això i més. És una novel·la per a joves i no tant joves (a mi m’ha agradat molt i fa una mica de temps que em va passar aquesta etapa) amb un disseny impressionant.

El final que ens regala l’autor provoca un gir de 180 graus a la història. Jo ja el sé. I tu, te’n quedaràs amb les ganes? Si et decideixes i ets d’aquells que quan van al cinema a veure una pel·lícula de terror després es pensen que l’assassí està a casa, no ho dubtis: llegeix Retrum de dia i a prop d’una sortida d’emergència.

Retrum 2 es situa un any després dels tràgics esdeveniments a Highgate, en Christian i l’Alèxia viuen el seu amor de forma provisional, davant l’amenaça de desaparició d’ella, que continua sense desvetllar els seus plans. Mentrestant, els rituals dels pàl•lids són imitats per una altra tribu de joves, amb qui aviat toparan violentament. La facció rival no segueix els objectius originals de Retrum: agermanar-se amb els morts per rebre la seva saviesa i consell.

Oblivion: Un cel rere l'altre

Francesc Miralles

Col·lecció: Lluna roja,  24
Edat: a partir de 14 anys
Gènere: Novel·la
Mides (cm): 15,0 x 21,5
Preu: 16,95 €

Sinopsi

El jove Sasha passeja per un mercat de roba vella amb la seva amiga Birdy quan troben un bar anomenat Oblivion que mai havien vist abans. Allà, en Sasha coneix la Ivonne, que somia amb liar-se amb un extraterrestre, i l'explica que l'amor és un virus d'un altre món que ens permet trobar el nostra veritable origen. Quan en Sasha desperta el dia següent, sembla que tot ha estat un somni. És com si el bar mai no hagués existit. Però un dia, reb un correu d'una persona a qui no coneix, i que afirma que Oblivion és molt real i ella té la clau per accedir-hi.

Autor/a
Francesc Miralles (Barcelona, 1968) és escriptor, guionista i músic, líder del grup Nikosia. És autor de diverses novel·les de gran èxit, com ara Un haiku per a l'Alícia(premi Gran Angular 2002), Interrail (premi Columna Jove 2007), les dos entregues de Retrum i Els mons perduts d'Alison Blix. Entre les seves obres de no ficció destacaEl laberint de la felicitat (2007), traduït a deu llengües i coescrit amb Álex Rovira.

Oblivion 2 Tempesta d'estrelles

Francesc Miralles

Col·lecció: Lluna roja,  25 Edat: a partir de 14 anys Gènere: Novel·la Mides (cm): 15,2 x 21,5 Enquadernació: Rústica amb solapes Preu: 16,95 € Pàgines: 264

Sinopsi En Sasha torna a La Graciosa, la seva illa natal, per cursar el batxillerat. Però des del primer moment nota que alguna cosa ha canviat: els seus veïns se'l miren amb recel, i els seus pares disposen d'un alt nivell de vida sense aclarir l'origen dels diners. Mentre comença a sospitar que l'experiment a que va ser sotmès no ha fet més que començar, en Sasha detecta una presència: algú o alguna cosa es mou pels paisatges gairebé marcians, esperant el moment d'actuar. I llavor descobreix una llum misteriosa i molt característica al nord desèrtic de l'illa... (www.oblivionweb.com) Autor/a (Barcelona, 1968) és llicenciat en filologia alemanya. A més de treballar com periodista especialitzat en psicologia i espiritualitat, ha publicat nombroses novel·les per a adults i joves. Entre aquestes destaquen El cinquè mag, Els mons perduts d'Alison Blix i la bilogia Retrum (traduïda a vuit llengües).

‘Si tu em dius vine ho deixo tot… però digue’m vine’ és el títol de la nova novel•la d’Albert Espinosa.
El títol fa referència a un bolero Si tu me dices ven lo dejo todo però tal i com comenta al començament de la novel•la, al vell bolero li faltava l’afegit de ‘però digue’m vine’.
Si tu em dius vine ho deixo tot… però digue’m vine’ té com a protagonista a Dani, un home que es dedica a buscar nens desapareguts. El mateix dia que la seva parella l’abandona, rep la trucada de telèfon d’un pare que, desesperat, li demana ajuda. Dani no té clar si acceptar el cas, però davant la insistència del pare, acaba fent-ho. La recerca del nen li conduirà a Capri, a aquell far, aquell lloc màgic en el qual afloraran records de la seva infantesa i dels dos personatges que van marcar la seva vida: el Sr. Martín i George. El retrobament amb el passat portarà a Dani a reflexionar sobre la seva vida, sobre la història d’amor amb la seva parella i sobre les coses que realment importen.

Aquesta és la segona novel•la publicada per Albert Espinosa després deTodo lo que podríamos haber sido tu y yo sino fuéramos tu y yo. Llavors el protagonista era en Marcos que després de morir la seva mare, creu que la vida cambiarà força a partir d’aquest moment. Però una trucada de telèfon li cambiarà la vida, aconseguint un do que li permet saber catorze records de cada persona, els set millors i els set pitjors de la seva vida.

Un llibre que et sorpendrà: No està escrit a les estrelles

 Acaba d’arribar a les llibreries  un llibre que ens sorpendrà, un llibre dels anomenats “crossover”, per al públic juvenil, però que pot ser també per adults No està escrit a les estrelles de John Green.

John Green ha escrit una obra que tracta grans temes –la vida, la mort, l’amor– amb una combinació perfecta de lleugeresa i emoció.

La Hazel té setze anys i un càncer terminal quan coneix l’Augustus a les reunions de suport de joves amb càncer. Tots dos descobreixen que tenen moltes coses en comú a part de la malaltia: el gust per la música i els llibres, un sentit de l’humor irreverent i un encant immens. L’amor neix mentre afronten les grans preguntes universals de la condició humana: com podré ser recordat? La meva vida, i la meva mort, tenen algun sentit?

 

No està escrit a les estrelles no té res d’evident, els diàlegs són divertits, els protagonistes mai cauen en la cursileria i els personatges tenen una força i una autenticitat que ens colpeix molt temps després d’haver acabat la lectura del llibre.

Contràriament al que es pugui pensar, no estem davant d’una novel·la que busca la llagrimeta fàcil, al contrari, estem davant d’una lectura que ens sorprendrà pel seu sentit de l’humor i que ens farà somriure més d’una vegada.

Perspicaç, atrevit i irreverent, el talent literari de John Green és poc comú en el panorama literari actual, i fa que aquesta sigui una novel·la punyent, brillant, divertida i emocionant sobre la tragèdia de viure i estimar.

Com ja havia dit, aquesta setmana és d'en John Green. Aquest sí que l'he trobat més d'adolescents.

L'adolescència és una malaltia que tots hem de passar, alguns ho passen millor que altres. Els protagonistes d'aquest llibre són veïns i comparteixen una experiència una mica traumàtica de quan eren petits, però a part d'això, la seva amistat no ha anat creixent amb ells. Ara és mouen en cercles diferents, encara que en Quentin sempre ha estat enamorat de la Margo. Per això quan ella apareix a la seva finestra per demanar-li que l'acompanyi amb el cotxe per encarregar-se d'alguns petits assumptes de venjança, ell no li sap dir que no. Després de passar una nit força divertida ratllant la il·legalitat, la Margo desapareix. Resulta que no és el primer cop que ho fa i sempre havia deixat alguna pista d'on era, encara que sempre havia tornat al cap d'un temps. Ara però les pistes les ha deixat per ell i són força complicades. 
El llibre està escrit en tres parts, la primera és la part que acabo d'explicar, una mica per sobre. La segona és la part on la vida continua sense la Margo, els dies passen i ell, amb l'ajuda dels amics i seguint les pistes, va fent descobriments, encara que potser no prou de pressa... És una mica angoixant intentar esbrinar on pot ser, amb la por de què es trobaran si ho descobreixen. A la última part emprenen un viatge a contrarellotge per trobar-la. 
Les dues primeres parts van numerades capítol a capítol, la tercera però, és tot un, i va marcant les hores.

L'autor segueix amb el seu estil alternant les estones divertides i els moments filosòfics. Humor, ironia, situacions que fan pensar i la espera del que ens ha preparat pel final.

Jordi Cervera. La mort a sis vint-i-cinc. Col·lecció Periscopi. Editorial Edebé.

El brutal assassinat de la dona i el fill d’un famós jugador de bàsquet procedent de l’NBA, sacseja la vida quotidiana d’una tranquil·la ciutat catalana. Ningú imaginava que allò poguera passar, com qui diu, a la porta del costat. Però darrere el cas, el sergent Joan Pons i els seus homes es trobaran amb una trama ordida al detall durant anys per gaudir d’una venjança cruel.
Abans de resoldre el doble crim, la Brigada d’Investigació haurà d’enfrontar-se a pressions i trampes fins desxifrar l’enigma, estirant cadascun dels fils d’aquesta teranyina en una carrera trepidant contra rellotge.

Divergent, de Veronica Roth

07-11-2011 publicat per admin

Títol: Divergent
Autor: Veronica Roth
Pàgines: 416
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’illa del Temps
ISBN: 978-84-9932-519-4
Preu: 18,95€

L’Ivan ha seguit les passes de l’Alfons i ens ha demanat el Divergent de la Veronica Roth després de visitar-ne la pàgina de Facebook: http://www.facebook.com/DivergentEstrellaPolar

Pels qui hagueu de fer memòria, aquí teniu el post de l’Alfons. Nosaltres, d’aquest llibre en sentireu a parlar, i molt!

Una societat organitzada per faccions que defineixen el caràcter dels seus integrants. Cinc faccions per decidir quin és el teu caràcter. O 16 anys per formar el caràcter que definirà la teva facció.

La decisió està a les teves mans i definirà la resta de la teva vida. Condicionarà el teu futur en el món.

Aquest és el fil que ens porta a la vida de la Beatrice en la primera entrega de la saga Divergent. Una història sobre el creixement personal, la maduresa i la integritat en un món on, com qualsevol altre, el principal problema és la naturalesa humana.

La Beatrice, com tots els nois i noies de la seva edat, ha de definir-se en una de les 5 faccions que organitzen la societat en la que viuen. És a partir d’aquest moment que la seva vida canviarà per fer-li descobrir quin és el seu autèntic caràcter i, el més important, el seu lloc al món on viu.

Una reflexió sorprenentment madura i sincera sobre el pas de l’adolescència a la maduresa en un context a mig camí entre la ciència ficció i un món postapocalíptic. La introducció a una aventura sobre el final d’una nova oportunitat que obrirà les portes a un nou camí. Un relat ben explicat en els diferents plans en què es mou, que enganxa fins a l’última pàgina

La Tris, de 16 anys, es troba immersa en un immens merder: el món que ella coneixia fins ara s’ha ensorrat, els seus pares són morts, està ferida i ha de córrer i no sap on. I comença a descobrir que cada decisió que pren és determinant per les situacions que haurà d’afrontar. Això sense tenir en compte que precisament ella és una de les persones més complexes que existeix, probablement. En un món ordenat per faccions, on tothom sap on pertany, ella pot formar part de fins a tres faccions ben dispars. I està enamorada. I el pare del seu xicot amaga un terrible secret que ella vol saber, fins i tot si això l’ha de destruir. I a partir d’aquí, a córrer, saltar, esquivar bales i intentar salvar la vida i la de la gent que estima.