dimarts, 26 de novembre del 2013

UNITAT 3.

CAL FER ELS EXERCICIS 1 I 2 A LA LLIBRETA. I DE L'EXERCICI 3 CALDRÀ ANALITZAR LES FIGURES RETÒRIQUES DELS VERSOS EN NEGRETA.



ACTIVITATS DE REPÀS: POESIA, MÈTRICA I FIGURES RETÒRIQUES


1.- Llegeix aquest fragment del poema “La ginesta” de Joan Maragall i contesta les preguntes següents:

La ginesta altra vegada,
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada 
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m’ha deixat tot perfumat.
                        Joan Maragall

a)    Quin és el tema del poema?
b)    Fes l’anàlisi mètrica (número de síl·labes per vers i tipus de rima):

2.- Llegeix aquest fragment del poema “Vuit de març” de Maria Mercè-Marçal i contesta les preguntes següents:

Amb totes dues mans
alçades a la lluna, 
obrim una finestra                    
en aquest cel tancat.                

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina,           
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles,
el fregall i els bolquers.
                                   Maria-Mercè Marçal, Bruixa de dol.

a)    Quin és el tema del poema?  A què fa referència el títol?
b)    Fes l’anàlisi mètrica (número de síl·labes per vers i tipus de rima):
c)    Quines figures retòriques hi ha en els versos subratllats?



3.- Identifica quines figures retòriques hi ha en aquests textos:



A. e al mig del mar immens la mallorquina nau  (Bonaventura Carles Aribau) 


B. Xoca l’embruix de clenxes arrauxades
    amb un esqueix de xarpelleres fluixes.
    S’eixamplen les eixides enxubades,
    s’aixequen eixams de moixes bruixes


C De mans de noves muses l’olímpica corona
                 Ne reben orgullosos los fronts dels vencedors.
 
 
 
D. Són iguals les gavines,
    I els vestits lluminosos de les noies de l’estiu,
   I els besos a la gorja
   I els colors de les hores llisquen pels carrers
               I el groc de les taronges.
 
 
 
E. Drap de la pols, escombra, espolsadors,
  plomall, raspall, fregall d’espart, gamussa,
  sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,
  i sabó en pols, blauet, netol, galleda. [...]


F. Mig abaltit sento que els mots em bressen
   com una branca dòcil                                            (Miquel Martí i Pol)   
 
 
 

G:       I et venço tendrament, i et veig, i et dic               (MiquelMartí i Pol)

 

H.    Enrere, molt enrere,
       hi ha una closa entre parets...
                  Enrere, molt enrere,
                  hi ha un camí de profundes roderes...
 
 
 
 I en tenen per a tot
i no n’abasten gens
i encara en deuen
a qui més estimen.

Quina grua el meu estel,
Quin estel la meva grua.                                   (Joan Salvat-Papasseit)

que tot s’ho empassa i resol i canvia
i ho torna en oblit i consol i alegria...               (Joan Maragall)
el fred ens fa temença, la negra nit horror          (Josep Carner)


         

la mare, penjarelles de foc [cireres] posa en senalla (Josep Carner)

se’ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d’olor de poma                  (Gabriel Ferrater)

Aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria    (Salvador Espriu)

 

A les llars de Llers els llirs i els llors són llurs               (Francesc Pujols)


Vinyes verdes del coster,
sou més fines que la userda.
Verd vora el blau mariner
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.                                      (Josep Maria de Sagarra)

Mon cor estima una arbre! Més vell que l’olivera,
Més poderós que el roure, més vell que el taronger    (Miquel Costa i Llobera)

Diners fan bé, diners fan mal.                                          (Anselm Turmeda)

Els arbres ploraven fulles.                                                (Josep Carner)

Li va comprar un revòlver amb molt de níquel,
amb el gallet, crec!crec!...                                                 (Mercè Rodoreda)

L’ocasió s’ho mereix, un Delapierre i pugem a l’habitació. (Quim Monzó)

Aglaia té una set que eixuga el seny, la parla                          (Josep Carner)

Reposes, Marta, i jo reposo en tu

Semblen garrics los roures al peu d’elles 

Les masies del pla semblen ovelles.                             (Jacint Verdaguer)


A l’hivern, quan fa tramuntana, el llautó fa un soroll com si les ungles d’un gat l’esgarrapessin –un soroll que fa posar la pell de gallina.      (Josep Pla)

Quina olor tan dolça!

Després ja ve una cambra impressionant, perquè està decorada amb vuit Picassos dels bons.

De la cova vaig viatjar jo a les profunditats.