UNITAT 3.

CAL FER ELS EXERCICIS 1 I 2 A LA LLIBRETA. I DE L'EXERCICI 3 CALDRÀ ANALITZAR LES FIGURES RETÒRIQUES DELS VERSOS EN NEGRETA.

ACTIVITATS DE REPÀS: POESIA, MÈTRICA I FIGURES RETÒRIQUES

1.- Llegeix aquest fragment del poema “La ginesta” de Joan Maragall i contesta les preguntes següents:

La ginesta altra vegada,

la ginesta amb tanta olor,

és la meva enamorada 

que ve al temps de la calor.

Per a fer-li una abraçada

he pujat dalt del serrat:

de la primera besada

m’ha deixat tot perfumat.

                        Joan Maragall

a)    Quin és el tema del poema?

b)    Fes l’anàlisi mètrica (número de síl·labes per vers i tipus de rima):

2.- Llegeix aquest fragment del poema “Vuit de març” de Maria Mercè-Marçal i contesta les preguntes següents:

Amb totes dues mans

alçades a la lluna, 
obrim una finestra                    

en aquest cel tancat.                

Hereves de les dones

que cremaren ahir

farem una foguera

amb l’estrall i la por.

Hi acudiran les bruixes

de totes les edats.

Deixaran les escombres

per pastura del foc,

cossis i draps de cuina,           

el sabó i el blauet,

els pots i les cassoles,

el fregall i els bolquers.

                                   Maria-Mercè Marçal, Bruixa de dol.

a)    Quin és el tema del poema?  A què fa referència el títol?

b)    Fes l’anàlisi mètrica (número de síl·labes per vers i tipus de rima):

c)    Quines figures retòriques hi ha en els versos subratllats?

3.- Identifica quines figures retòriques hi ha en aquests textos:

A. e al mig del mar immens la mallorquina nau  (Bonaventura Carles Aribau) 

B. Xoca l’embruix de clenxes arrauxades
    amb un esqueix de xarpelleres fluixes.
    S’eixamplen les eixides enxubades,
    s’aixequen eixams de moixes bruixes

C.  De mans de noves muses l’olímpica corona

                 Ne reben orgullosos los fronts dels vencedors.

 

 

 

D. Són iguals les gavines,

    I els vestits lluminosos de les noies de l’estiu,

   I els besos a la gorja

   I els colors de les hores llisquen pels carrers

               I el groc de les taronges.

 

 

 

E. Drap de la pols, escombra, espolsadors,

  plomall, raspall, fregall d’espart, gamussa,

  sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,

  i sabó en pols, blauet, netol, galleda. [...]

F. Mig abaltit sento que els mots em bressen

   com una branca dòcil                                            (Miquel Martí i Pol)   

 

 

 

G:       I et venço tendrament, i et veig, i et dic               (MiquelMartí i Pol)

 

H.    Enrere, molt enrere,
       hi ha una closa entre parets...

                  Enrere, molt enrere,
                  hi ha un camí de profundes roderes...

 

 

 

 I en tenen per a tot
i no n’abasten gens
i encara en deuen
a qui més estimen.

Quina grua el meu estel,

Quin estel la meva grua.                                   (Joan Salvat-Papasseit)

que tot s’ho empassa i resol i canvia

i ho torna en oblit i consol i alegria...               (Joan Maragall)

el fred ens fa temença, la negra nit horror          (Josep Carner)

         

la mare, penjarelles de foc [cireres] posa en senalla (Josep Carner)

se’ns va morint la llum, que era color

de mel, i ara és color d’olor de poma                  (Gabriel Ferrater)

Aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria    (Salvador Espriu)

 

A les llars de Llers els llirs i els llors són llurs               (Francesc Pujols)

Vinyes verdes del coster,

sou més fines que la userda.

Verd vora el blau mariner

vinyes amb la fruita verda,

vinyes verdes del coster.                                      (Josep Maria de Sagarra)

Mon cor estima una arbre! Més vell que l’olivera,

Més poderós que el roure, més vell que el taronger    (Miquel Costa i Llobera)

Diners fan bé, diners fan mal.                                          (Anselm Turmeda)

Els arbres ploraven fulles.                                                (Josep Carner)

Li va comprar un revòlver amb molt de níquel,

amb el gallet, crec!crec!...                                                 (Mercè Rodoreda)

L’ocasió s’ho mereix, un Delapierre i pugem a l’habitació. (Quim Monzó)

Aglaia té una set que eixuga el seny, la parla                          (Josep Carner)

Reposes, Marta, i jo reposo en tu

Semblen garrics los roures al peu d’elles 

Les masies del pla semblen ovelles.                             (Jacint Verdaguer)

A l’hivern, quan fa tramuntana, el llautó fa un soroll com si les ungles d’un gat l’esgarrapessin –un soroll que fa posar la pell de gallina.      (Josep Pla)

Quina olor tan dolça!

Després ja ve una cambra impressionant, perquè està decorada amb vuit Picassos dels bons.

De la cova vaig viatjar jo a les profunditats.

L'ADJECTIU

EL FEMENÍ DELS ADJECTIUS (MÉS INFORMACIÓ SOBRE AQUESTA CATEGORIA GRAMATICAL)

ARA ÉS EL TORN DE PRACTICAR. Clica l'enllaç que tens a continuació:

L'ADJECTIU (PRACTICA I REALITZA ELS EXERCICIS)

EXERCICIS DE DERIVACIÓ

Derivació exercicis from ieslt



LLISTAT INFIXOS:

Anomenem infixos els elements intercalats entre el lexema i el sufix: pols-egu-era, herb-ol-ari, porc-at-er. En general, des del punt de vista del signifícat, l'infix no afegeix cap nova idea al mot derivat. Amb tot, el joc dels infixos permet a la llengua de tenir formes dobles amb diferents significats: ferrer (el qui talla ferro), ferreter (el qui té una ferreteria o comerç de ferro), carner ( vas sepulcral; cementiri; armari; gerra; piló), carnisser (el qui ven carn), o bé d'afegir alguns matisos als mots afectats: diminutius (adormissar-se, esquerdissar, plorinyar), augmentatius (escrídassar-se, picossada) pejoratius (bervotejar, xerrotejar). Vegem uns quants exemples dels principals infixos:

-eg- bonyegut, bordegàs, lladregada, polsegós, polseguera, esfilegassar, espetegar, espitregar, pedregam, punxegut, sorneguer, terregada, venteguera
-ic: ploricó, ploriquejar, porticó
-uc-: menjucar, pellucar
-ol-: rajolí, ratolí, enriolar-se, casolà, esmicolar, enrojolar-se, reviscolar, fredolic, herbolari, hortolà, escanyolit, escapolir-se
-al-: apegalós
-all-: agafallós, ceballut, ceballot, pigallós, rocallós, rondaller
-ell-: gotellada, granellut, solellós, solellada
-ill- branquilló, tronquilló
-oll-: patollar
-in-: plovinejar, aixafínar, engreixinar, clenxinar, emblanquinar, blanquinós, groguinós, calcinaire, calcinar
-an-: caganer, pixaner, costaner, cridaner, fartaner, juganer, ploraner
-on-: enllardonar, ensangonar, sangonent, torbonada, ratoner, embordonir-se, lladronejar, lladronera
-iny-: bassinyol, fontinyol, sastrinyol, traguinyol, casinyot, plorinyós, plorinyar, esgratinyar,
-any-: estireganyar, afiganyar
-ass-: allargassar-se, escridassar, esfilegassar, enfeinassat, enjogassat, vergassada, eguassada, eguasser, matusser, herbassar, terrassà
-iss-: endormissar-se, acarnissar-se, esclarissar-se, esplomissar, esquerdissar-se, capissar, aferrissar-se, empostissar, encrostissar-se, fugisser, carnisser, roquissar, fanguissar, pobrissalla, pobrissó, plomissall, borrissol, borrissó, madrissó, arbrissó, groguissó, encanyissada, coïssor
-oss-: espicossar, matossar, picossada
-uss-: escanyussar-se, embarbussar-se, cantussejar
-ar-: bafarada, cagarada, esclatarada, flamarada, fumarada, canterella, contarella, penjarella, tombarella, penjarella, escombraria, llargarut, ballaruga, fullaraca, passarel·la, cagarel·la, viaranys, vagarejar, vagarívol, vagarós
-er-: aleró, caperó, caperutxa, bosquerol, camperol, pagerol, porquerol, tenderol, torterol, geperut, boterut, alterós, esquellerinc, pellerofa, salzereda
-arr-: becarrada, testarrada, testarrut, caparrut, caparró, caparràs, caparrada, encaparrar, panxarrut, pontarró, xicarró, llogarret, esbojarrat, espetarregar
-at-: amagatall, cervatell, corbató, llebrató, llobató, llobatera, pegatera, boscater, llogater, peixater, pescater, porcater, vinyater, vinater, llenyater, llenyataire, vilatà, lleidatà, vigatà, vagatiu
-et-: pelleter, cuireter, palleter, roqueter, roquetam, clavetaire, bosquetà, pobletà, bufetada, corretatge, pobretalla, clavetejar, voletejar, esvalotegar
-ot-: amargotejar, barbotejar, balbotejar, bevotejar, manotejar, menjotejar, parlotejar, xerrotejar, treballotejar; calçotets
-atx-: esprimatxat
-itx-: magritxol, ramitxó
-isc-: nevisquejar, plovisquejar, dormisquejar, endormiscar-se, enamoriscar-se, lle fiscós
-usc-: pedruscada, pedruscall.

VERBS I PERÍFRASIS VERBALS

 

 

 

 

 

EXERCICIS

1. Corregeix els següents enunciats, si cal.

a)     Tenim que defensar la natura.

b)    Dona, a les eleccions has de votar la llista feminista.

c)     És menester organitzar-nos a les fàbriques.

d)     És precís invertir al camp valencià.

e)     És necessari votar per la pau.

f)     Hi ha que canviar de govern.

2. Forma frases emprant les expressions que hem vist: CALDRE, SER MENESTER, SER NECESSARI, HAVER DE.

a)     Els xiquets (PODER) estudiar.

b)    El cotxe (ESTAR) net.

c)     Tu (PRESENTAR-TE) a l’examen.

d)     Jo (CONVIDAR) els veïns a sopar.

3. Corregeix les frases següents.

a)     Si no tinc temps d’acabar el treball, igual no em presente a l’examen..

b)    No sé qui ha telefonat. Igual era el teu germà.

c)     Si hagueres anat al concert d’anit, igual t’’hauries avorrit.

d)     Si aprovem tot el curs al juny, igual ens n’anem de vacances a Mallorca.

e)     Més val que demanes hora perquèe igual véns i no trobes ningú.

4. Transforma les frases següents segons el model.

ex: Crec que eren les onze ® Devien ser les onze.

a)     Em penso que té vint anys.

b)    Probablement ha vingut amb tren

c)     És possible que no hagi trobat entrades.

d)     Crec que era la nova professora d’anglès.

e)     Possiblement sóc la persona més feliç del món.

f)     Aquell concert va ser probablement el millor de l’any.

5. Tradueix al català les següents expressions.

a)     Tenía que irme. Era preciso que me fuera.

b)    Ho tendràs que preocuparte. No serà preciso que te preocupes.

c)     Usted tendría que calmarse. Ustedes deberían calmarse.

d)     Usted debería llevar gafas.

e)     Debe de ser muy tarde, ¿no crees?

f)     Debieron de ganar mucho dinero.

g)     Probablemente ya no vendrán tan tarde como es.

6. Corregeix les frases, si cal.

a)     Hi ha que posar-se d’acord.

b)    Hi havia quue fer-ho

c)     Els vassalls tenien que inclinar-se davant la voluntat del senyor feudal.

d)     No era precís que us molestéssiu. Seu t’hauràs cansat de tant caminar.

e)     Ara ja seran les cinc de la vesprada.

f)     Ja haureu observat que des de fa dos anys no en parle.

g)     Qui ha arribat? Seran els estudiants.

h)     Seria el soroll del vent el que em va despertar.

i)       Serien vetllades molt agradables, oi?, les que passares en companyia d’ella.

j)      Ja que m’ho demaneu, vaig a dir-vos la veritat.

k)     Anem a trucar-li tot seguit.

l)       Ell govern va publicar un decret sobre l'ensenyament.

m)   La comissió va a reunir-se demà.

(obligació)

7. Localitza i esmena els errors.

a)     Quan les coses van malament no hi ha que amoïnar-se.

b)    Hi havia que cridar eel ferrater per arreglar el pany

c)     Teniu que acompanyar-nos i que fer-nos el favor

d)     I ara, què tenim de fer?

e)     Deus anar a correus abans de les cinc de la vesprada

(probabilitat)

8. Uneix aquestes frases de manera que continguin una perífrasi verbal de probabilitat.

Exemple: Maria té la cara trista. Sembla cansada ® Maria deu estar cansada perquè té la cara trista.

a)     Els carrers estan banyats. Ha plogut.

b)    Va suspendre. No va estudiar molt.

c)     Sembla jove. Aparenta uns vint-i-cinc anys.

d)     Passaven de les cinc i el tren no havia arribat. Segurament s’havia avariat.

e)     Crec que passava la mitjanit. No se sentia res pel carrer.

9. Reescriu el paràgraf tot esmenant els errors ( no et fixes només en les perífrasis, tal vegada hi hagi algun accent o alguna altra falta dissimulada).

         Serien les nou de la nit quan el tren va arrivar. Jo no tenia que haber anat a per ell però,  ja se sap, que si un no pot, que si l’altre tampoc, i al final hi ha que quedar be i oferir-se. Despres de tot, el nor era jo i tenia que tractar de guanyarme-ls com fóra. Jo entre mi pensaba: “Serà un d’aquestos idiotes que creuen que ho saben tot i es tindrà pel mes intel·ligent del poble”. No suporte aquest tipus de gntm tan segura de si mateixa i tan pedant. Un únic passatjer baixà del tren, o millor dit, una passatjera. “No haurà pogut venir i no ha avisat”. Era preciosa! Tindria uns trenta anys i a penes anava maquillada, però els seus llabis ern carnosos i de color vermell intens. Es dirigí cap a mi amb un somriure ample i em digué: “Hola, soc Pau”. Clar, Pau pot ser nom de dona, no iavia caigut. Em vaig presentar i li vaig oferir el meu braç. Hi ha que ser un caballer, no?

VERBS IRREGULARS

 Has de realitzar a la llibreta les activitats que trobaràs clicant a sobre de verbs irregulars (17,18, 19, 20 i fer les activitats corresponents al mode imperatiu: 21, 22 i 23).

 VERBS IRREGULARS

LÈXIC.

1. Aquí et presento una sèrie de radicals grecs. Si relaciones les dues columnes obtindràs trenta-vuit paraules cultes o CULTISMES.

DECA (deu)                                       FÍLIA (estimació)
ANTROPO (home)                           NOMIA (regla, llei)
ZOO (animal)                                    FAGIA (menjar)
HEXA (sis)                                         LOGIA (tractat, ciència)
DERMATO (pell)                              METRE (mesura)
TOPO (lloc)                                       FÒBIA (aversió)
XENO (estranger)                             TERÀPIA (tractament, cura)
FOTO (llum)                                     GRAFIA (descripció, escriptura)
ARQUEO (antic)                               IATRIA (medicina)
TELE (distància)                               ÒNIM (nom)
BIBLIO (llibre)                                  TECA (dipòsit)
HIDRO (aigua)                                   FONO (relatiu a la veu)
PSEUDO (fals)
PED (nen)



2. Escriu paraules construïdes a partir dels següents radicals llatins. (Recorda't del diccionari)

AGRI (camp)
INTRO (cap a dins)
EXTRO (cap a fora)
INTER (entre)
JUXTA (al costat)
AERO (aire)
CIRCUM (entorn)
IN (no, negació)
RETRO (endarrera)
SUPER (sobre)
MINI (petit)
BI ( dos)
MÒBIL (que es pot moure)
OCUL (ull)
OMNI (tot)
PISCI (peix)
POST (després)
RÀDIO (raig)
SUB (sota)
UNI (un)



3. Classifica el següent llistat de neologismes en els grups que et presentem a continuació:

AUDÍMETRE (aparell electrònic per realitzar anàlisis d'audiència), BLOCADOR (medicament o substància que impedeix l'emissió o arribada d'estímuls, la secreció d'hormones i l'acció d'aquestes o la d'altres òrgans), CAIAC (piragua on els tripulants maniobren asseguts amb les cames lleugerament flexionades), CROLISTA (nedador especialitzat en proves de crol), DISQUET (disc magnètic que, introduït en un ordinador, permet enregistrar-hi informació o consultar-la), ESTRÈS (situació angoixosa que provoca una estat de tensió aguda), FLAIX ( aparell utilitzat en la fotografia que produeix una llum molt intensa de curta durada), FONDISTA (nedador especialitzat en proves de 800 a 1.500 m.), HIDRÈLIOX (mescla d'heli i oxigen que usa el submarinista en immersions de gran profunditat), PUBLITRAMESA ( tramesa publicitària directa efectuada per correu), TRÀVELING ( desplaçament d'una càmera realitzat per mitjà d'un suport mòbil o per l'operador que la sosté), TUBERICULTURA (cultiu de tòfones amb finalitats comercials), XIP (element de la microelectrònica que conté un o més circuits integrats).

•  NEOLOGISME A PARTIR DE RADICALS GRECO-LLATINS
• NEOLOGISME A PARTIR D'UN PROCÉS DE DERIVACIÓ
• NEOLOGISME A PARTIR D'UN PROCÉS DE COMPOSICIÓ
• NEOLOGISME A TRAVÉS D'UN MANLLEU