UNITAT 2

Hola nois, aquestes són les correcions dels exercicis que m'havia compromès a penjar en el bloc. Per una banda la correcció d'exercicis relacionats amb els adjectius, per altra, exercicis ortogràfics relacionats amb `e´ `o ´. Espero que us serveixi:

Exercici 3 (adjectius)
a) Espècie depredadora; b) alumna excel·lent; c) tisores esmolades; d) serp africana; e) euga salvatge; f)  boca ampla; g) via transversal ; h ) pell tigrada.

Adjectius de dues terminacions: depredador, esmolades, africana, ampla, tigrada.
Adjectius d'una terminació: excel·lent, salvatge, transversal.


 Exercici 4 (adjectius)
a) afable; b) molt digna; c) incòmoda; d) proporcional; e) malpensada; f) nets

Exercici 5 (adjectius)
 La veïna elegant, els veïns elegants, les veïnes elegants.
La nostra euga elegant, els nostres cavalls andalusos, les nostres eugues andaluses.
Una pagesa grassa, uns pagesos grassos, unes pageses grasses.
L'homicida cec, els homicides secs, les homicides cegues.
L'abellot feréstec, els abellots feréstecs, les abelles feréstegues.
L'aprenenta audaç, els aprenents audaços, les aprenentes audaces.
Un florista suís, uns floristes suïssos, unes floristes suïsses.
Una actriu grisa, uns actors grisos, unes actrius grises.
La pobra òrfena, els pobres orfes, les pobres òrfenes.

Exercici 6 (adjectius)
a) que hem trobat avui
b) que no podia contenir
c) que resultaven increïbles
d) que prefereixo
e) que no conegueu

EXERCICI 1 (Ortografia)
e oberta:  jeu, creu, veu, preu

EXERCICI 2 (Ortografia)
o oberta: brossa, grossa, crossa

EXERCICI 3 (Ortografia)
a) etcètera; b) entén; c) estén; d) de debò; e)ingrés; f) pèsol; g) diguérem; h) promès; i) memòria; j) comprèn; k) créixer; l) vèiem; m)preciós; n) saltaré; o)pagès; p) ètica; q) éreu; r)excursió; s)tinguérem; t) féssiu

EXERCICI 4 (Ortografia)
a) córrer; b) després (adverbi); c)església; d)comunicació; e)això; f)matèria; g)cafè; h)funció; i)estrènyer; j)també; k)crònica; l)estómaca; m)descripció; n) camió; o)espès; p)vèncer; q)educació; r)raó; s)però; t)conèixer

EXERCICI 5 (Ortografia)
SECRETA

EXERCICI 6 (Ortografia)
TOVA

EXERCICI 7 (Ortografia)
a) xinès, xinesa.
b) holandès, holandesa
c) japonès, japonesa
d) barceloní, barcelonina
e) francès, francesa
f) vigatà, vigatana
g) anglès, anglesa;
h) portuguès, portuguesa

EXERCICI 8 (Ortografia)
sisè, vuitè, desè, tretzè, dinovè, vint-i-quatrè, trenta-setè, cinquanta-dosè, setanta-setè, noranta-cinquè.

EXERCICI 9 (Ortografia)
a) Érem quatre gats al cafè de la plaça.
b) En aquest banc donen un interès molt alt.
c) S'ha desprès un tros de cornisa després que hi passés un vianant.
d) La mare m'ha fet un puré molt espès.
e) Quin any va néixer, la Laia?
f) He comprat un llibre de ciències.
g) Va quedar el vuitè de la cursa.
h) El meu veí és danès.
i) Som de la comarca del Tarragonès.
j) M'he quedat sense cap cèntim i no podré anar de viatge.

EXERCICI 10 (Ortografia)
a) La història de l'Óscar va tenir molt ressò.
b) El camió dóna tres voltes de debò.
c) Tinc mal d'estómac perquè he menjat dos plats d'arròs i dos plats de crema.
d) Necessita cinc dies de repòs.
e) Si fóssiu més seriosos no us passaria res.
f) Dius això perquè no tens memòria.
g) Ja no tinc benzina al dipòsit.
h) L'escriptor que va guanyar el premi signava amb  pseudònim.
i) Fórem quatre els qui vam tornar de matinada.
j) L'Eloi va quedar exclòs del sorteig perquè no complia els requisits.
k) Vàrem anar a fer un arròs un dia molt calorós.
l) Em vaig fer una còpia de la targeta de mòbil.

PARTS DEL TEATRE GREC

ELS GÈNERES TEATRALS. TRAGÈDIA I COMÈDIA

TRAGÈDIA I COMÈDIA GREGUES

La tragèdia és un gènere dramàtic en el qual el protagonista de l'obra, un heroi o heroïna d'especial grandesa moral, s'enfronta al seu propi destí i rep un aprenentatge a través del seu sofriment.

Excepte els Perses d'Èsquil, totes les altres tragèdies conservades (32) tenen arguments procedents de la mitologia. D'aquesta manera els dramaturgs, que havien d'escriure cada any tres tragèdies i un drama satíric si volien participar en el concurs anual, no es veien obligats a inventar nous arguments. Això feia que el grans trets de l'argument fossin ja coneguts pel públic i que molt sovint diversos tràgics partissin d'un mateix mite. L'important era, doncs, la interpretació: el punt de vista i el tractament que cada autor donava al mite, de manera que cada obra esdevenia una experiència nova per als espectadors.

A través del mite la tragèdia posava en qüestió la concepció que tenia la societat grega de la moral i de la concepció de l'home. Dos conceptes són essencials en la tragèdia: el sofriment (páthos) i el conflicte (agon).

• El sofriment sobre el qual reflexiona la tragèdia és el de l'heroi, un home excepcional que mereix el triomf, però a qui el destí l'aboca a la ruïna.
• El conflicte enfronta l'heroi amb un o més personatges al llarg de l'obra defensant idees oposades.L'objectiu de la tragèdia era l'aprenentatge i la catarsi (purificació de les emocions per mitjà de la pietat i el temor que provoca) dels espectadors.

• Estructuralment la tragèdia comença amb el pròleg, recitat pelsactors que informa els espectadors de la situació, seguit pel pàrode, el cant amb el qual entra el cor. A continuació s'alternen de tres a cinc vegades els cants del cor (estàsims) amb els diàlegs dels actors (episodis). L'última escena és l'èxode. El cor tràgic sofreix al costat de l'heroi, però no pren partit per cap de les dues idees enfrontades, sinó que més aviat pretén actuar de mitjancer. El moment de màxim esplendor de la tragèdia grega és al s. V a. C.., quan viuen i competeixen entre si el tres grans tràgics, Èsquil,Sòfocles i Eurípides, tots tres atenesos i els únics que ens han deixat senceres algunes de les seves obres. LA COMÈDIA La representació de la comèdia la duien a terme tres actors i 24 coreutes. Portaven vestits grotescos, amb panxes i culs encoixinats, fal·lus de pell i màscares caricaturesques. L'únic comediògraf d'aquesta primera època del qual s'han conservat peces completes ésAristòfanes. _ Té grans dosis de fantasia. _ Busca fer riure la gent del poble. _ L'acció se situa en el món contemporani i es fan al·lusions constants a personatges reals. _ S'hi expressa la defensa la democràcia i la voluntat de pau entre Atenes i Esparta. _ Llenguatge col·loquial. _ Tothom està exposat a la burla i a l'insult. _ Al·lusions i obcenitats sexuals. Al s. IV a. C. la comèdia pateix una transformació decisiva, tant tècnica com de contingut, lligada als canvis de la societat i la mentalitat dels grecs. Desapareix la polis i lademocràcia, i, en conseqüència, la comèdia perd la seva càrrega política. El cor no té paper dins l'obra, de manera que els entreactes s'omplen amb cançons i danses independents del text. Ara es converteix en una comèdia de costums, de caire més o menys moralista. El llenguatge és col·loquial, sense canvi de registres, i es redueix al mínim l'obscenitat verbal i de vestuari. S'aprofundeix en la psicologia dels personatges, tot i que es basen en un aquetips: el vell de mal geni, el seu astut esclau que sempre l'enganya i li pren diners, el noi i la noia, el militar fatxenda, etc. La comicitat se cerca sobretot amb situacions plenes d'equívocs i amb un argument ple d'embolics i confusions. Sempre acaba amb un final feliç, sovint amb la trobada d'un pare amb un fill seu o una filla que havia perdut quan era petit, reconeixent-los per un marca o un objecte. També acostuma a haver-hi un conflicte amorós: una parella d'enamorats als quals el seu pare no els deixa casar-se.