Un dia
d’aquests la vostra mainada tornarà a escola i, coincidint amb el retorn als
estudis, com que es veu que els mestres no els deuen fer treballar prou, els
tornareu a apuntar a classes d’anglès (i de xinès o japonès, tant de moda), de
solfeig i de piano, o de guitarra, o de violí que fa més fi, els portareu a fer
dansa clàssica amb un tutú ben estofat, els fareu jugar a futbol, o a bàsquet,
o a futbol els dilluns i els dimecres i a bàsquet els dimarts i els dijous, i
no els reservareu cap hora per a classes d’informàtica, primer perquè els dies
no tenen més hores i segon perquè això de les classes d’informàtica ha passat a
la història com hi van passar també en el seu temps les classes de mecanografia
(recordeu aquelles pesades i sorolloses sessions de qwerty, poyoui, asdfg ñlkjk,
i sant tornem hi fins a l’extenuació?) perquè d’informàtica les úniques classes
necessàries serien les impartides per la canalla amb nosaltres escarrassant-nos
per veure si ens posem al seu nivell.
Sempre que
torna el setembre em faig la mateixa pregunta: Cal sobrecarregar tant
d’estímuls els nens i les nenes? Cal afegir los a un programa escolar que,
teòricament, és el que els ha de donar l’educació que necessiten?
Una pregunta
que en porta altres de relacionades, com ara la qüestió sobre si la formació
extraescolar es fa en funció de les necessitats reals de l’interessat o de les
frustracions acumulades dels seus progenitors. Costa de saber si aquell xiquet
que tragina un violí més voluminós que ell va a formar se o, simplement, està
pagant el desig no satisfet del seu pare o de la seva mare de no haver pogut
estudiar solfa. I quan dic violí podem dir tennis, teatre o pintura artística.
És curiós, curiosíssim, però a mi em fa l’efecte que per més preparats per a
l’absorció de coneixements que estigui un ésser humà en fase de creixement,
tota aquesta intensíssima marató formativa a què es veuen abocats els infants
d’avui dia en realitat el que fa és acostar-los a la saturació, que és la sala
d’espera del desinterès. No hi entenc gaire, de psicologia infantil, més enllà
de la derivada de la meva pròpia experiència. Però jo diria que el motor del coneixement
no és la formació sinó la curiositat. S’aprèn més per curiositat que per
obligació. La formació és, precisament, el mitjà per satisfer el desig de conèixer
i no pas l’eina per generar aquest desig. I la curiositat, més que cap altra activitat
humana, necessita temps. Temps lliure. Temps per observar, per tenir-se l'opció
de fer-se preguntes i no només l’obligació d’anar responent les que fan els
altres. Si volem nens i nenes ben formats, doneu-los temps per badar, per
captar els estímuls a partir dels sentits i no pas a partir de
l’ensinistrament. Donem a les criatures, més que continguts, disciplina per
aprendre. Posem a la seva disposició, més que activitats, els mitjans per fer-les.
Però sense perdre de vista que un nen o una nena amb el nas enganxat rere un
vidre, o amb la barbeta sobre la barana del balcó, activant els seus tendres
mecanismes reflexius, sónla millor garantia d’un adult que ballarà, calcularà,
interpretarà o serà poliglot fruit de l’avidesa pròpia i no del neguit
sobrevingut.
1.
Subratlla els complements verbals i/o els atributs que hi hagi en les
oracions següents i digui la funció sintàctica que realitzen.
a) Ahir va arribar en Joan a la ciutat.
b) Escric un carta a la meva cosina amb l’ordinador.
c) Caminava tranquil•lament amb les noves sabates.
d) Això és bo per a nosaltres.
e) Escric pausadament a l’escriptori.
f) He anat a València amb els meus pares.
g) Què fa el teu germà?
h) Hi ha molta gent al carrer.
i) Dos i dos són quatre.
j) Una carta va ser escrita pel president del Comitè a la Comissió investigadora.
k) Em recordo de tu cada matí.
l) Ja penses en aquell problema?
m) Vaig portar el dossier al Parlament.
n) Els estudiants obren la llibreta ràpidament amb l’entrada del professor.
o) El públic mira les models de la passarel•la.
p) Eren els teus cosins.
q) Té trenta anys, però no els aparenta.
r) Qui ha portat això?
s) Aquest xicot és de Vic.
t) Telefonarem als nostres amics.
u) Porta els plat a l’aigüera ara mateix!
v) Enviava la correspondència dels amics a Viladrau cada estiu.
w) Recorda’t de nosaltres.
x) Ara, a causa d’aquest escrit, dubteu de les nostres paraules.
y) Es fixa en els petit detalls.
z) Vesteix elegantment.
aa) Al davant, plantarem arbres i al darrera, una jardinera.
bb) Aquella senyoreta sembla la secretària de l’Institut.
cc) Un pallasso va espantar la pobra criatura al Circ Cric.
dd) Es dedica a la música contemporània.
ee) Et passeges amb el amics.
ff) Qui baixa l’escala? Jo.
gg) Aquest edifici del centre de la ciutat no és alt.
hh) Accediren a la prohibició de la manifestació, els jutges.
ii) Ho faig per a tu amablement.
jj) El públic mira les models de la passarel•la.
kk) Hem tornat els llibres a la biblioteca el dia convingut.
ll) M’he acostumat a l’escriptura amb ploma.
2. Analitza la funció sintàctica de les següents oracions
a)
Aquest matí, el jugador de beisbol, Robert Puigdallonses, ha llançat la
pilota al seu company, amb la força del bat, des d’un costat del camp a
l’altre.
b) Els aspirants a la plaça de presentador han estat col•locats al seu lloc pel regidor del programa.
c) Des de temps immemorials i amb el seu poder, la riquesa tempta els humans cobejosos.
d) En l'inici de la reunió, l'experimentat escalador parlà de l'excursió del diumenge següent.
3. Relaciona les frases de la columna de l'esquerra amb les combinacions pronominals de la columna de la dreta que substitueixen els complements en negreta.
Ens envieu el paquet per correu urgent a) -la-hi Comprarem un tortell a la pastisseria b) li'n Dona'm l'abric c)-los-els Ara es penedeix de no venir d) ens l'hi A en Pere li donen crema per postres e) n'hi Compraré llibres per a les meves filles f) se'n Regaleu aquests discos a les cosines g) ens ho No ens vam creure que sortiríeu a la classe h) els en Posa la camisa a l'armari i) me'l
_ DEMANDA LA MARCA DE DESODORANT AXE PERQUÈ NO ATRAU LES DONES.
_ UNA DONA DEIXA 15.000 DÓLARS DE PROPINA A UN RESTAURANT D'ESTATS UNITS.
_ MULTEN PER EXCÉS DE VELOCITAT UN COTXE QUE ANAVA EN UNA GRUA.
_ ACUSEN LA NASA D'OCULTAR VIDA EXTRATERRESTRE.
_ DEMANDA LA SEVA ESPOSA PERQUÈ ÉS LLETJA I GUANYA EL PLEIT.
_ UNA ÀVIA "RESSUCITA" DESPRÉS D'11 HORES "MORTA" AL TANATORI
_ ACOMIADEN UNA DONA PERQUÈ EL SEU CAP SENTIA UNA IRRESISTIBLE ATRACCIÓ PER ELLA. _ UN MISSATGE DINS D'UNA BOTELLA: "QUE LA MEVA XURRI TROBI FEINA". _ UNA EMPRESA DE MADRID QUALIFICA EL CATALÀ DE LLENGUA "MOLT ESTRANYA I CURIOSA". _ EL GOVERN XINÈS MULTARÀ ELS FILLS QUE NO VISITIN ELS SEUS PARES SEXAGENARIS. _ DOS GOSSOS PARLEN PER L'"SKYPE"
_ LA PORTA MAL TANCADA D'UN FURGÓ DE SEGURETAT DEIXA UNA PLUJA DE MILIONS A HONG KONG _ UNA DONA DE LA NETEJA ROBA UN TREN I L'ESTAVELLA CONTRA UNS HABITATGES D'ESTOCOLM. _ MOR PER BEURE 9 LITRES DE COCA-COLA DIARIS DURANT ANYS.
_ UNA ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DENUNCIA UN DOMADOR QUE VA DEIXAR UN ÓS LLIGAT AL FANAL PER ANAR AL BAR.
DETINGUDA UNA MODEL PER SEGRESTAR-NE UNA ALTRA.
LLOGUEN UN CASA PER INTERNET I TROBEN UN CADÀVER AL JARDÍ.
UNS JOVES ORGANITZEN L' "ENTERRAMENT" D'UN AMIC PERQUÈ NO EL VEUEN DES QUE TÉ PARELLA.
MOR UN PASSATGER DESPRÉS DE MOSSEGAR-NE UNA ALTRE EN PLE VOL.
DETENEN UN CONDUCTOR QUE QUANTUPLICAVA LA TAXA D'ALCOHOL I ANAVA PER L'AP7 LLENÇANT LLAUNES DE CERVESA.
No
podien haver trobat un títol més adient per una història com la
que ens presenta R.J. Palacios en el seu debut literari, aquest
llibre és una autèntica meravella, dolç, tendre, ple a vessar
d'emocions i una eina que pot suposar l'empenteta necessària per fer
aflorar el millor de cadascú de nosaltres.
L'Auggie
va néixer amb una malformació facial que li ha impedit anar a una
escola normal. Fins ara. L'Auggie és un nen normal, però amb una
cara fora del corrent. Podrà convèncer els seus nous companys que
és com ells, malgrat les aparences? És la història de l'August,
però és la història també de cada lector. Plena de bondat i
coratge, Wonder és un llibre que ens mostra la bellesa que tenim
tots a dins.
Aquest
és, sense cap mena de dubte, un d'aquells llibres que tothom hauria
de llegir, des dels joves lectors fins als més grans, és la
perfecta definició d'un crossover, una lectura que s'ajusta a un
perfil de lector amplíssim. Ens narra la
història de superació de
l'August, un nen que ha
nascut amb una malformació a
la cara que l'obliga a conviure amb un rostre difícil d'assimilar,
que a
les portes a
de l'adolescència (etapa ja de per sí immensament difícil),
viurà un canvi radical en
la, fins aquell moment plàcida vida, situacions
a les quals el jove protagonista fa
front amb una fascinant maduresa i un entranyable sentit de l'humor,tot i la forta
càrrega emocional.
Un nou capítol, acabat de sortir del forn, d’un èxit de vendes premiadíssim i aclamat per la crítica: Wonder.
Més d’un milió de persones han llegit Wonder i s’han enamorat de l’Auggie Pullman, un nen normal i corrent amb una
cara que no ho és tant. Ara els lectors tindran l’oportunitat de
conèixer una mica més el personatge més controvertit del llibre: el
Julian.
Des del primer dia que es veuen, a les pàgines de Wonder, queda clar que l’Auggie i el Julian no seran mai amics, amb el Julian tractant l’Auggie com
si tingués la pesta. Però, tot i que Wonder explicava la història de
l’Auggie des de la perspectiva de sis personatges diferents, el punt de
vista del Julian no el vam saber mai. El lector només podia especular
sobre el que li devia passar pel cap. Fins ara. El Capítol del Julian ens revela per fi com viu la
història el culpable del bullying. ¿Per què és tan desagradable amb
l’Auggie? ¿Té alguna possibilitat de redimir-se?
El llibre transcorre des de la visió de tres personatges:
El protagonista, un noi de 16 anys amb síndrome d'Asperger. Que ens caurà bé des de la primera pàgina (pels que coneixeu la sèrie "The Big Bang Theory", diria que s'assembla molt, molt, al Sheldon). En Sam és un noi esportista, brillant i intel·ligent, amb una gran facilitat per la informàtica, és un geek.
Li costen les relacions personals i sobretot captar algunes senyals que
per als demés serien evidents. En canvi capta molt bé altres tipus de
pistes que a nosaltres ens serien difícils de veure.
L'altra
visió, està plantejada des del punt de vista de la Martina, la noia que
li agrada a en Sam, i que sense adonar-se'n s'ha ficat en un bon
embolic.
El
tercer punt de vista és el d'un monstre a qui caldrà parar els peus.
Però els Asperger van una mica com els cargols, poc a poc. Arribarà a
temps d'aturar-lo abans que sigui massa tard?
Hi
ha parts divertides i parts que fan molta ràbia... A partir de la
meitat del llibre el patiment va fer que accelerés la lectura i
esprintés per saber com s'acabava. I tot i que sabia que hi havia dues
possibilitats clares de final: Bé o malament, a més, hi va haver una
sorpresa que no m'esperava pas.
Tots
ens pensem que sabem moltes coses sobre el món d'Internet, però de
vegades ens cal llegir llibres com aquest per no abaixar la guàrdia. Hi
trobarem assetjament cibernètic de diversa índole, i encara que en el
llibre les víctimes són adolescents (que possiblement són els que
s'exposen més a aquests perills, per la seva falta de cura en moltes
ocasions), ens pot passar a tots. Així doncs, molt recomanable pels que
trastegem per aquesta virtualitat, siguem adolescents o no.
El petit lladre d’ombres
comença en la infància d’un dels protagonistes: un noi estudiós,
aplicat en els estudis però alhora molt tímid, que s’enamora d’una de
les seves companyes de classe. Però casualment, el noi més ganàpia i
busca-raons de l’escola també s’enamora de la mateixa noia i amb aquesta
confrontació neixen els problemes, tant a l’escola com a casa, ja que
el seu pare
l’ha abandonat. La seva única via de fugida és la seva amistat amb el
jardiner de l’escola que li ensenya algunes lliçons de vida.
Aquesta novel·la d’iniciació té l’estil de l’escriptor: de molt fàcil
lectura i, sobretot, de descobriment de les coses i les segones
oportunitats. Si us han agradat les anteriors novel·les d’en Levy,
aquesta us encantarà. Ah! I si voleu trobar sentit al títol, haureu de
llegir la novel·la…
Es tracta d’una història punyent sobre abusos sexuals i la violència de gènere. La història arrenca amb la desaparició de Bàrbara Molina de 15 anys. La policia investiga el seu entorn més pròxim, un professor, un nòvio, la família, una amiga íntima…, però ningú, excepte el seu segrestador, sap que des d’aleshores fa quatre anys que està tancada en un zulo, patint abusos físics i psíquics.
La Magda, la protagonista, té diversos problemes. Problemes més o
menys amorosos, però a més té una llosa a sobre bastant pesada que és
son pare, un metge molt i molt respectat. No hi ha gaire coses pitjors
per algú que es vol dedicar a una professió que el fet d’haver de
“superar” son pare o sa mare, oi? Oi. Els altres personatges que giren entorn de la Magda són en Roi -un
noi que li fa “tilín” i que la cosa és mútua però…-, un altre noi que
es diu Jan -que no vol dedicar-se al que es dedica, que li fa “tilín” la
Magda, la seva companya de pis, i que la cosa és una mica mútua però…-,
una noia molt xiroia que es diu Mai -una infermera “happy” i que li fa
“tilín” en Jan però… res de res-, i una noia que encara fa batxillerat
que està embolicada amb en Roi que es diu Irati –Nosaltres,aquí no cal explicar el “tilín” perquè el que té s’anomena “obsessió”! Ja ho veieu. Tot això, ben embolicat i molt ben explicat, amb
col·laboracions inestimables com la del personatge de la Doloretes fan
que les Nits de guàrdia es facin massa curtes.
La novel·la reprèn les històries dels metges i infermeres de la
primera entrega com la Magda, el Roi, el Jan i la Mai, acompanyats d’una
jove pacient: l’Irati. En aquesta segona entrega apareixen dos nous
metges: el Robert i la Júlia. Casualment, el primer és l’exparella de la
Magda i la Júlia és l’ex del Jan. L’acció té lloc just després de les
vacances de Nadal.
En aquesta novel·la el camp mèdic té més presència ja que algunes
escenes tenen lloc al quiròfan o mentre els metges visiten els pacients a
les habitacions.
L’escriptora manté l’estil de la primera novel·la i ens torna a fer
molt partíceps de les diferents històries, i a diferència de la primera
entrega, els personatges van adquirint un cert creixement, tant
personalment com professionalment.
Amb aquest llibre de la Paula Roc gaudireu d’una bona novel·la. I si us agraden les sèries ambientades als hospitals, Nits de guardia 2 serà una lectura que us apassionarà!
La Judith i la seva millor amiga desapareixen del petit poble de Roswell Station. Dos anys després, la Judith torna a casa sola i mutilada. Els qui havien estat els seus amics i la seva família la denigren i l’ignoren.
Sense poder parlar, la Judith viu com un fantasma al seu propi poble, i escriu en silenci una llarga carta d’amor al noi que ha estimat des de sempre, l’amor de la seva vida, en Lucas.
Però quan Roswell Station és atacat pels enemics, es desenterren grans secrets, i la Judith ha de triar entre
continuar vivint en silenci o recuperar la seva veu. El que ha de dir
pot canviar la vida de la seva petita comunitat rural per sempre.
I la pot convertir en una heroïna.
El
premi Joaquim Ruyra 2013 és aquesta novel·la de Care Santos. La
mataronina parteix d'uns personatges secundaris d'una obra anterior: Bel, amor més enllà de la mort. El
protagonista és en Pol, un adolescent orfe marcat per un do terrible,
confós amb una malaltia mental: els esperits que han de prolongar la
seva estada
al món dels vius per resoldre assumptes pendents fan servir el seu cos
per interactuar-hi. Alumne modèlic, deixat de banda pels companys, creix
assistit per una família ben atípica: un gos amb una especial
sensibilitat, una escriptora i un parapsicòleg excèntrics i les
directores de la gossera i del centre de menors on s'està. Les veus (en
realitat, esperits) que l'assetgen des de sempre, mitigades per la
música, agafen les regnes quan els metges decideixen treure-li la
medicació. Serà el moment triat per un esperit rabiós, el del jove
delinqüent Janko, per anar a retrobar la Marzena, la noia per la qual
tots dos senten atracció, tot i que de diversa mena. La novel·la, de factura
impecable, presenta el conflicte clàssic Jekyll-Hyde des d'una lectura
originalíssima i moderna. Al cap i a la fi, l'antagonisme remet a un
mateix i les pròpies contradiccions. Una prosa precisa, esquitxada de
música, capaç d'envoltar el lector en imatges oníriques de gran força.
Una delícia d'allò més recomanable per a 3r i 4t d'ESO.
Sinopsis
L'Enric es desperta a l'hospital. No recorda
gairebé res i només sent un dolor intens per tot el cos. Un desconegut
afirma coneixe'l i haver compartit pis amb ell. Però tot i la
desorientació és capaç de detectar que alguna cosa no va a l'hora... si
no, perquè hi ha d'haver vigilància policial a la porta de l'habitació?
Perquè el desconegut li escriu una nota on diu: «Noel et busca»? Perquè
li diuen que té petits senyals de cirurgia facial?Només els
imcomprensibles records que li retornen poden posar llum a totes
aquestes incògnites abans que el passat no l'atrapi i l'engoleixi.
EL CLAN DE LA LLOBA
El clan de la lloba
Autor/a:Maite Carranza ISBN: 978-84-236-8457-1 Núm. de pàgines: 384 Mida real: 20,5 x 13 PVP: 10,45 €
Col·lecció La guerra de les bruixes
Des de temps immemorials, els clans de les bruixes Omar han viscut
amagant-se de les sanguinàries bruixes Odish i esperant l’arribada de
l’elegida per la profecia. Ara els astres confirmen que aquest moment és
a punt d’esdevenir-se. L’Anaïd, que ha viscut durant els seus catorze
anys de vida apartada en un poblet del Pirineu, no sap quins són els
secrets que afecten les dones de la seva família... Fins que la
misteriosa desaparició de la seva mare, Selene la pèl-roja, l’enfronta a
una veritat tan esfereïdora com increïble i l’obliga a recórrer un
llarg camí ple de perills i descobriments.
El senyor de les mosques és la història d'uns nois que
naufraguen i sobreviuen en una illa solitària. Tots ells són
fills de bones famílies, els quals havien après a l'escola
els principis bàsics de la bona educació. Però,
situats en un entorn estrany, esdevenen uns perfectes salvatges, en
poc temps. Tot el brillant vernís amb el qual la societat civilitzada
decora els seus infants es fondrà, a poc a poc, amb el contactedelsol, la por, l'aire i la soledat. Tal com passa al món dels
adults quan la por fa sorgir la irracionalitat dissimulada sota un fals
civisme.
El senyor de les mosques es presenta com una metàfora d'aquesta
irracionalitat, que pot conduir a crear ídols falsos i ideologies
absurdes. També, convida a reflexionar sobre, com podria arribar
a ser una societat on no existissin les normes bàsiques de convivència;
i la necessitat d'establir unes lleis per a qui no les complís
.
Escollida pels déus, narra el dia a dia de la ciutat d’Empúries durant els segles IV i III abans de crist. Un dels punts forts de la novel·la és la recreació històrica i per aquest motiu, Maria Carme Roca descriu com vivien, menjaven i els costums de l’època amb tot tipus de detalls que demostren una molt bona documentació.
El xoc entre dues civilitzacions com la grega i la indiqueta és el motor de la història plantejada per Maria Carme Roca.
El naixement d’una nena anomenada Hèlia, fruit d’una relació il·legítima entre la dona d’un poderós mercader grec, Heràclides, i un cabdill iber és el punt de partida. Aquesta nena serà abandonada al nèixer i criada posteriorment per una cortesana. Hèlia haurà de lluitar i decidir el seu destí.
Per un altre banda, Escollida pels déus també compta amb d’altres moments, com la disputa entre Heràclides, que vol convertir Empúries en una tirania, i el seu cunyat Aris, que vol construir-hi un temple dedicat al culte a Asclepi; l’ambició del guerrer Unibelos per aconseguir el poder d’Índica.
Lluites pel poder, intrigues, passions són els ingredients d’Escollida pels déus. Una novel·la històrica de qualitat que compta amb una molt bona recreació històric.
CAÇADORS D'OMBRES
La Clary és una adolescent de quinze
anys que viu a Brooklyn, Nova York amb la seva mare. Creu tenir una vida
normal, però tot canvia un dia, quan presencia com
dos nois i una noia maten un atractiu noi de cabell blau en una
discoteca, el Pandemònium. El seu millor amic Simon, afirma no veure
res, igual que els altres joves de la discoteca. La Clary es pensa que
s’ha tornat boja, però es tornarà a trobar amb aquells tres caçadors
d’ombres quan segresten la seva mare. Des d’aquell dia descobreix la
seva verdadera identitat, la de caçadora d’ombres, i s’adona que la seva
mare li ha ocultat més coses de les que es pensava. Juntament amb en
Jace i els altres dos caçadors d’ombres s’endinsarà en la recerca de la
Copa Mortal, un Instrument Mortal que permet crear nous caçadors
d’ombres.
Al segon llibre, apareixen nous personatges i noves criatures, els subterranis: homes llop, fades, bruixots i vampirs.
El primer llibre de la saga, Ciutat d’ossos (City of bones) va ser publicat el 2007, i així, any rere any s’han anat publicant els altres llibres: Ciutat de cendra (City of ashes) el 2008, Ciutat de vidre (City of glass) el 2009, Ciutat dels àngels caiguts (City of fallen angels) el 2011 i Ciutat de les ànimes perdudes (City of lost souls) el 2012. L’any vinent, el 2014 es publicarà l’últim llibre de la saga: Ciutat del foc celestial (City of heavenly fire).
Paral·lelament, Cassandra Clare ha escrit una trilogia que explica els orígens dels caçadors d’ombres; Caçadors d’ombres: Els orígens (The mortal instruments: The infernal devices). La trilogia està composta per: Àngel mecànic (Clockwork Angel) publicat el 2010, Príncep mecànic (Clockwork Prince), publicat el 2011 i Princesa mecànica (Clockwork Princess), publicat el 2013.
“El Juego de Ender” és el primer d’una sèrie de llibres que Orson Scott
Card va escriure sobre Andrew “Ender” Wiggin, i que es recullen al
voltant del que es coneix com a “La Saga d’Ender”. Tot i que estem parlant d’una quinzena de llibres, per a mi, els que aporten més valor i interès son els tres primers, i d’aquests m’agradaria parlar-vos-en.
Per ubicar-nos: la Terra, al futur, es veu greument amenaçada per una
invasió d’una civilització alienígena no humana. Una civilització
d’insectes, els insectors. Què fa peculiar aquesta
civilització? Què els fa tant difícils de vèncer? Pel que descobrim, els
sers invasors no son intel·ligents, obeeixen ordres d’un comandament
central, d’una reina, la reina insectora. I aquestes
ordres arriben instantàniament arreu de l’Univers, més enllà de l’espai.
Aquesta idea serà central al llarg de la narració: un mon on la matèria
no pot viatjar més ràpida que la llum (serà freqüent als llibres la
paradoxa dels bessons relativistes) mentre que la informació sí que pot
fer-ho. Aquest és el secret dels insectors, que els humans copien, i els
permet descobrir la connexió filòtica, base de l’ansible, l’ordinador que tot ho sap i ho comunica instantàniament.
Més enllà de les hipòtesis científiques, que no son més que l’escenari
del relat, l’autor, al llarg d’aquests tres primers llibres, ens
planteja diferents debats, que per a mi, són l’autèntic rovell de l’ou.
Al primer llibre, Ender rep un entrenament militar que moltes vegades
ratlla l’aprenentatge de l’ultra violència i ens posa en la tessitura de
si la fi justifica els mitjans (aquest concepte d’aprenentatge, de
creixement personal, de viatge interior, és recurrent a més llibres
d’Scott Card, com El Maestro Cantor, o Traición).
Val tot per salvar la raça humana? Es pot pervertir l’esperit innocent
d’un noi, portar-lo al límit ètic de la violència extrema? a l’engany
sistemàtic? què és l’ètica quan la supervivència està en joc?… i a la
fi, la vertadera pregunta: es justifica eliminar una civilització, una
intel·ligència, per preservar-ne una altra? Aquesta és la lectura del
primer llibre…
Al segon, “El portavoz de los Muertos”, el clima, tot i que hereu del
primer, canvia radicalment. Ja no estem a la terra, sinó a un altre
planeta, Lusitania, llar dels pequeninos, una nova forma
d’intel·ligència, desconeguda pels humans. L’obsesió d’Ender és
comprendre’ls, i parlar en nom d’ells, lluitar per a que qualsevol
diferència no es consideri una amenaça, i sobretot, que qualsevol
amenaça sigui susceptible de ser eliminada. La lluita d’Ender es
protegir totes les civilitzacions, totes les formes de vida, per damunt
de qualsevol diferència, comprensible o no. Se sent culpable del destí
dels insectors i no permetrà que qualsevol forma de vida pugui patir la
mateixa intolerància i, encara menys, el mateix destí.
Finalment, al tercer, “Ender el Xenocida”, el debat encara va més enllà.
Ja no només és imprescindible protegir qualsevol forma de vida… cal
saber, què és la vida. Jane pren consciència de qui és, i al ser
conscient, està convençuda que està viva. Però només confia en Ender per
donar-se a conèixer; no s’atreveix a fer-ho públic més enllà del que ja
considera el seu amic i protector. No creu que ningú més la consideri
un esser viu, i ningú millor que ell que defensi la seva condició
davant la resta de formes de vida… Però, qui és doncs Jane?…
Llegiu-lo.. de veritat… #sensespoilers…
Durant anys, en Jacob Reckless ha viatjat secretament a un altre món, un món darrere un mirall, un món pel qual el seu pare va abandonar la seva família. El món de miralls és la via d’escapament d’en Jacob de la realitat. És un lloc on caçar tresors. Un món on les bruixes, els gegants i els nans conviuen als boscos. Un món on hi ha una guerra mortal. El secret d’en Jacob sembla segur, fins al dia en què el seu germà més petit, en Will, el segueix amb conseqüències desastroses. En Will, que pateix una maledicció que l’està convertint ràpidament en pedra, i el seu germà es troben lluitant contra el temps per tal de trobar una cura abans que en Will es perdi per sempre més. Pàgines plenes de misteri i acció omplen Reckless, que promet ser un nou èxit de l’escriptora alemanya Cornelia Funke.
Tot transcorre pesadament, entre la migranya, el desamor i la calor xafogosa, fins que la onada de suïcidis d'avis encén totes les alarmes. A casa de cada un dels mort hi ha, invariablement, un test amb una mena d'eucaliptus que deixa anar una olor desagradable. Les famílies semblen massa resignades. Les notícies als mitjans de comunicació són confuses. La connexió a internet cau i els mòbils perden cobertura. Tot és massa estrany i el Víctor Negro està decidit a esbrina què passa.
La veritat es que es fa difícil ubicar
Bioko en un gènere determinat: trobem ciència ficció, novel·la
històrica, aventures i crims (i segur que me’n deixo algun). Encara que
avui en parlem al nostre bloc, no penseu que llegireu una novel·la
negra. Però trobareu alguns morts i investigació. I, sobretot, trobareu
un protagonista que us sonarà, en Moisès Corvo, el policia de Barcelona
que persegueix a la Vampira del carrer Ponent a La mala dona.
I què és Bioko? Doncs una illa que va ser
colònia espanyola i que actualment forma part de l’actual Guinea
Equatorial. Una illa on la calor i la humitat la fan un entorn opressiu i
hostil, fet que el relat transmet prou bé. I hostil també per la gent
que l’habita: aquells que veuen com ocupen la seva terra i se senten
impotents front aquesta situació, i aquells que l’ocupen que no
aconsegueixen acabar de sotmetre la població nativa i que senten que la
seva estada allà és una penitència (i de fet per a molts d’ells ho és).
És en aquest context en el que Marc
Pastor ens explica les aventures d’en Moisès Corvo, un bala perduda que
acaba com a càstig a la guàrdia espanyola de la illa i que té un imant
especial per als problemes. Marcat per un pare bevedor i maltractador,
tot i estar ficat en alguns negocis de dubtosa legalitat, ens sorprèn
d’ell el seu fort sentit de la justícia, molt més marcat que d’altres
que estan al costat de la llei. I és que estem presenciant el naixement
del policia que vam descobrir a La mala dona, no només com a investigador sinó també com a home de principis.
Es fa difícil explicar la trama, perquè
en realitat no n’hi ha només una. La que més ens interessa, donada la
nostra passió pel crim, són les misterioses massacres que pateixen tres
cops l’any les tribus de Bioko, i que en Moisès Corvo vol aclarir. També
trobem aventures a la selva i viatges en el temps. Un combinat que
sembla difícil de pair inicialment, però que realment es fa entretingut
No us heu preguntat mai com és que en Salvador Macip pot fer tantes coses i tan ben fetes? Sempre que veig el seu currículum em sento aclaparada… Bé, em sentia així fins que he llegit Hipnofòbia. EntreNosaltres, crec que l’autor ha comès un gran error i ha posat aldescobert l’única fórmula possible per aconseguir arribar a aquesta increïble capacitat de treball que té: no dormir! Ara ja ho sé i confio que, amb un bon entrenament, jo també podré aconseguir-ho! Amb tot -per més que no el conec personalment- en Salvador sembla una persona cordial i afable, així que potser no, que no és aquest el sistema que fa servir! Perquè els protagonistes de la novel·la, aquests superhomes que a base de no dormir poden fer mooooooltes coses, són de tot menys afables! I és que la novel·la va, precisament, de com el poder de la ment pot ser dominat fins a uns límits inimaginables a base de controlar els efectes del son sobre el nostre organisme. Uns efectes brutals: La bèstia que havia sortit del capoll era filla de l’abisme. El monstre engendrat pel son dela raó. Però no us en vull explicar massa, perquè la trama és d’aquelles que si n’expliques més del compte perd la gràcia. Només us diré que el Macip home de ciència hi ha deixat una empremta (Qualsevol malaltia que no se sap d’on ve s’acaba encolomant a un virus) tant o més forta que la del Macip home de lletres, que ha escampat Shakespeare o H.P. Lovecraft ara i adés (No dormis més! Macbeth assassina el son.). Aquesta Hipnofòbia ha guanyat el Premi Carlemany per al Foment de la Lectura i em sembla una gran elecció. Penso que el plaer per la lectura s’aconsegueix, especialment entre els joves, amb novel·les com aquesta, amb molt de ritme, una trama versemblant plena d’intriga, uns personatges propers als nois i noies de casa nostra… I qui sap si després se senten també encuriosits per Shakespeare. Que sigui fructífer començar en ordre invers em sembla ben bé impossible! Bé, us deixo que vaig a fer-me un parell de cafès ben negres, a veure si començo l’entrenament i abans de Sant Jordi ja m’he llegit totes les novetats literàries! Visca la Bibliofília! Aquí teniu el primer capítol en pdf.
Us aviso, Delirium
no es llegeix, es devora. És d'aquells llibres que te'ls llegeixes amb
3 dies perquè no pots parar de passar pàgines. NomésSegle XXII. L'Amor
ha estat diagnosticat com una malaltia perillosa considerada l'origen
de tots els mals de la humanitat. A la Lena li falten 95 dies per a la
cura, una operació obligatòria per extirpar tot rastre de la malaltia i
entrar a formar part d'una societat uniforme i sotmesa, on tothom té
el camí marcat. El compte enrere avança
inexorablement cap al fatídic dia de la cura, quan apareix l'Àlex, un
membre de la resistència. La Lena haurà de prendre la decisió més
difícil de tota la seva vida espero que la segona part no em decepcioni; el primer llibre acaba d'una manera molt impactant i de cap manera esperada.
La Julia té onze anys i viu una existència plàcida amb la seva família a l'assolellada Califòrnia quan les notícies informen d'alguna cosa que ho capgirarà tot: és, simplement, el principi de la fi del món vist amb els ulls d'una nena.
«No hi havia imatges per mostrar a la televisió. No hi havia ferits. Nohi havia morts. Al principi fou una catàstrofe gairebé invisible.»
Qui parla és la Julia. Té onze anys i fins fa poc només ens hauria explicat coses de l'escola, dels seus pares, de la complicitat amb la seva única amiga, d'aquell noi, en Seth, que li provoca un formigueig especial. Però avui té una cosa diferent per dir-nos. Avui ella i la seva família s'han llevat amb una notícia alarmant: la rotació de la terra s'ha alentit de sobte, i els dies i les nits s'han començat a allargar. Ben aviat els rellotgesno serviran de res. El món està canviant, i tot i que ni ella ni ningú no sap que succeirà a partir d'ara tothom intueix que el futur serà diferent. Estrany. Pertorbador. Acceptar la realitat i aferrar-se a la vida, tal i comla Julia la coneix, és l'única manera de sobreviure.
A través de la veu innocent d'una nena que lluita per la seva felicitat, Karen Thompson Walker ens submergeix en un present sense futur, inquietant i estranyament quotidià, i ens fa còmplices dels seus anhels i de les seves pors, de les seves preguntes i de les seves esperances.
L'edat dels miracles és un commovedor retrat de la vida d'una adolescent en un món canviant. Una esplèndida, captivadora i inoblidable novel·la amb una premissa original, uns personatges únics i una prosa absorbent.
«La novel·la que ha revolucionat el panorama editorial internacional.»
CANÇONS PER A LA PAULA
La Paula, una jove que està a punt de fer disset anys, s'ha citat amb
l'Àngel, un noi de vint-i-dos a qui ha conegut per internet. Està
nerviosa i il·lusionada. Els minuts passen i el noi no arriba, i
llavors decideix ficar-se en un cafè proper. Allà té una divertida
trobada amb l'Àlex, un desconegut, que casualment llegeix el mateix
llibre que ella. Tots dos són joves i atractius... L'Àlex se n'ha
d'anar precipitadament perquè té un compromís. I quan la Paula es
disposa a marxar del cafè, s'hi presenta l'Àngel, que es disculpa pel
gran retard. Ell és periodista i aquesta tarda ha hagut de entrevistar
la Kàtia, la cantant de moda...
Un d'ells és el cementiri de Teià, el poble on viu. Un capvespre, llegint Lord Byron, veu com s'acosten al cementiri tres joves forsaters, dues noies i un noi vestits de negre amb una flor violeta a la solapa i la cara pintada de blanc. L'amenacen i l'intenten fer fora, en Cristian, sense saber massa per què, s'hi enfronta. Els tres joves formen part d'una ordre especial, "l'ordre pàl·lida" i es dediquen a passejar-se pels cementiris intentant agermanar-se i comunicar-se amb els difunts més cèlebres de l'indret. En Cristian atret per aquesta ordre se sotmetrà a les proves d'iniciació. Però una de les joves mor assassinada...
La passió adolescent barrejada amb la passió pel desconegut.Retrum conté tot això i més. És una novel·la per a joves i no tant joves (a mi m’ha agradat molt i fa una mica de temps que em va passar aquesta etapa) amb un disseny impressionant.
El final que ens regala l’autor provoca un gir de 180 graus a la història. Jo ja el sé. I tu, te’n quedaràs amb les ganes? Si et decideixes i ets d’aquells que quan van al cinema a veure una pel·lícula de terror després es pensen que l’assassí està a casa, no ho dubtis: llegeix Retrum de dia i a prop d’una sortida d’emergència.
Retrum 2 es situa un any després dels tràgics esdeveniments a Highgate, en Christian i l’Alèxia viuen el seu amor de forma provisional, davant l’amenaça de desaparició d’ella, que continua sense desvetllar els seus plans. Mentrestant, els rituals dels pàl•lids són imitats per una altra tribu de joves, amb qui aviat toparan violentament. La facció rival no segueix els objectius originals de Retrum: agermanar-se amb els morts per rebre la seva saviesa i consell.
Oblivion: Un cel rere l'altre
Francesc Miralles
Col·lecció: Lluna roja, 24 Edat: a partir de 14 anys Gènere: Novel·la Mides (cm): 15,0 x 21,5 Preu: 16,95 €
Sinopsi
El jove Sasha passeja per un mercat de roba vella amb la seva amiga Birdy quan troben un bar anomenat Oblivion que mai havien vist abans. Allà, en Sasha coneix la Ivonne, que somia amb liar-se amb un extraterrestre, i l'explica que l'amor és un virus d'un altre món que ens permet trobar el nostra veritable origen. Quan en Sasha desperta el dia següent, sembla que tot ha estat un somni. És com si el bar mai no hagués existit. Però un dia, reb un correu d'una persona a qui no coneix, i que afirma que Oblivion és molt real i ella té la clau per accedir-hi.
Autor/a Francesc Miralles (Barcelona, 1968) és escriptor, guionista i músic, líder del grup Nikosia. És autor de diverses novel·les de gran èxit, com ara Un haiku per a l'Alícia(premi Gran Angular 2002), Interrail (premi Columna Jove 2007), les dos entregues de Retrum i Els mons perduts d'Alison Blix. Entre les seves obres de no ficció destacaEl laberint de la felicitat (2007), traduït a deu llengües i coescrit amb Álex Rovira.
Oblivion 2 Tempesta d'estrelles
Francesc Miralles
Col·lecció: Lluna roja, 25 Edat: a partir de 14 anys Gènere: Novel·la Mides (cm): 15,2 x 21,5 Enquadernació: Rústica amb solapes Preu: 16,95 € Pàgines: 264
Sinopsi En Sasha torna a La Graciosa, la seva illa natal, per cursar el batxillerat. Però des del primer moment nota que alguna cosa ha canviat: els seus veïns se'l miren amb recel, i els seus pares disposen d'un alt nivell de vida sense aclarir l'origen dels diners. Mentre comença a sospitar que l'experiment a que va ser sotmès no ha fet més que començar, en Sasha detecta una presència: algú o alguna cosa es mou pels paisatges gairebé marcians, esperant el moment d'actuar. I llavor descobreix una llum misteriosa i molt característica al nord desèrtic de l'illa... (www.oblivionweb.com)
Autor/a (Barcelona, 1968) és llicenciat en filologia alemanya. A més de treballar com periodista especialitzat en psicologia i espiritualitat, ha publicat nombroses novel·les per a adults i joves. Entre aquestes destaquen El cinquè mag, Els mons perduts d'Alison Blix i la bilogia Retrum (traduïda a vuit llengües).
‘Si tu em dius vine ho deixo tot… però digue’m vine’ és el títol de la nova novel•la d’Albert Espinosa.
El títol fa referència a un bolero Si tu me dices ven lo dejo todo però tal i com comenta al començament de la novel•la, al vell bolero li faltava l’afegit de ‘però digue’m vine’. Si tu em dius vine ho deixo tot… però digue’m vine’ té com a protagonista a Dani, un home que es dedica a buscar nens desapareguts. El mateix dia que la seva parella l’abandona, rep la trucada de telèfon d’un pare que, desesperat, li demana ajuda. Dani no té clar si acceptar el cas, però davant la insistència del pare, acaba fent-ho. La recerca del nen li conduirà a Capri, a aquell far, aquell lloc màgic en el qual afloraran records de la seva infantesa i dels dos personatges que van marcar la seva vida: el Sr. Martín i George. El retrobament amb el passat portarà a Dani a reflexionar sobre la seva vida, sobre la història d’amor amb la seva parella i sobre les coses que realment importen.
Aquesta és la segona novel•la publicada per Albert Espinosa després deTodo lo que podríamos haber sido tu y yo sino fuéramos tu y yo. Llavors el protagonista era en Marcos que després de morir la seva mare, creu que la vida cambiarà força a partir d’aquest moment. Però una trucada de telèfon li cambiarà la vida, aconseguint un do que li permet saber catorze records de cada persona, els set millors i els set pitjors de la seva vida.
Un llibre que et sorpendrà: No està escrit a les estrelles
Acaba
d’arribar a les llibreries un llibre que ens sorpendrà, un llibre dels
anomenats “crossover”, per al públic juvenil, però que pot ser també per
adults No està escrit a les estrelles de John Green.
John
Green ha escrit una obra que tracta grans temes –la vida, la mort,
l’amor– amb una combinació perfecta de lleugeresa i emoció.
La
Hazel té setze anys i un càncer terminal quan coneix l’Augustus a les
reunions de suport de joves amb càncer. Tots dos descobreixen que tenen
moltes coses en comú a part de la malaltia: el gust per la música i els
llibres, un sentit de l’humor irreverent i un encant immens. L’amor neix
mentre afronten les grans preguntes universals de la condició humana:
com podré ser recordat? La meva vida, i la meva mort, tenen algun
sentit?
No està escrit a les estrelles
no té res d’evident, els diàlegs són divertits, els protagonistes mai
cauen en la cursileria i els personatges tenen una força i una
autenticitat que ens colpeix molt temps després d’haver acabat la
lectura del llibre.
Contràriament al
que es pugui pensar, no estem davant d’una novel·la que busca la
llagrimeta fàcil, al contrari, estem davant d’una lectura que ens
sorprendrà pel seu sentit de l’humor i que ens farà somriure més d’una
vegada.
Perspicaç, atrevit
i irreverent, el talent literari de John Green és poc comú en el
panorama literari actual, i fa que aquesta sigui una novel·la punyent,
brillant, divertida i emocionant sobre la tragèdia de viure i estimar.
Com ja havia dit, aquesta setmana és d'en John Green. Aquest sí que l'he trobat més d'adolescents.
L'adolescència és una
malaltia que tots hem de passar, alguns ho passen millor que altres.
Els protagonistes d'aquest llibre són veïns i comparteixen una
experiència una mica traumàtica de quan eren petits, però a part
d'això, la seva amistat no ha anat creixent amb ells. Ara és mouen en
cercles diferents, encara que en Quentin sempre ha estat enamorat de la
Margo. Per això quan ella apareix a la seva finestra per demanar-li que
l'acompanyi amb el cotxe per encarregar-se d'alguns petits assumptes de
venjança, ell no li sap dir que no. Després de passar una nit força
divertida ratllant la il·legalitat, la Margo desapareix. Resulta que no
és el primer cop que ho fa i sempre havia deixat alguna pista d'on era,
encara que sempre havia tornat al cap d'un temps. Ara però les pistes
les ha deixat per ell i són força complicades. El llibre està escrit en tres parts, la primera és la part que acabo d'explicar, una mica per sobre. La segona és la part on la vida continua
sense la Margo, els dies passen i ell, amb l'ajuda dels amics i seguint
les pistes, va fent descobriments, encara que potser no prou de
pressa... És una mica angoixant intentar esbrinar on pot ser, amb la por de què es trobaran si ho descobreixen. A la última part emprenen un viatge a contrarellotge per trobar-la. Les dues primeres parts van numerades capítol a capítol, la tercera però, és tot un, i va marcant les hores.
L'autor segueix amb el seu estil alternant les estones divertides i els moments filosòfics. Humor, ironia, situacions que fan pensar i la espera del que ens ha preparat pel final.
Jordi Cervera. La mort a sis vint-i-cinc. Col·lecció Periscopi. Editorial Edebé.
El brutal assassinat de la dona i el fill d’un famós jugador de bàsquet procedent de l’NBA, sacseja la vida quotidiana d’una tranquil·la ciutat catalana. Ningú imaginava que allò poguera passar, com qui diu, a la porta del costat. Però darrere el cas, el sergent Joan Pons i els seus homes es trobaran amb una trama ordida al detall durant anys per gaudir d’una venjança cruel.
Abans de resoldre el doble crim, la Brigada d’Investigació haurà d’enfrontar-se a pressions i trampes fins desxifrar l’enigma, estirant cadascun dels fils d’aquesta teranyina en una carrera trepidant contra rellotge.
Pels qui hagueu de fer memòria, aquí teniu el post de l’Alfons. Nosaltres, d’aquest llibre en sentireu a parlar, i molt!
Una societat organitzada per faccions que defineixen el caràcter dels seus integrants. Cinc faccions per decidir quin és el teu caràcter. O 16 anys per formar el caràcter que definirà la teva facció.
La decisió està a les teves mans i definirà la resta de la teva vida. Condicionarà el teu futur en el món.
Aquest és el fil que ens porta a la vida de la Beatrice en la primera entrega de la saga Divergent. Una història sobre el creixement personal, la maduresa i la integritat en un món on, com qualsevol altre, el principal problema és la naturalesa humana.
La Beatrice, com tots els nois i noies de la seva edat, ha de definir-se en una de les 5 faccions que organitzen la societat en la que viuen. És a partir d’aquest moment que la seva vida canviarà per fer-li descobrir quin és el seu autèntic caràcter i, el més important, el seu lloc al món on viu.
Una reflexió sorprenentment madura i sincera sobre el pas de l’adolescència a la maduresa en un context a mig camí entre la ciència ficció i un món postapocalíptic. La introducció a una aventura sobre el final d’una nova oportunitat que obrirà les portes a un nou camí. Un relat ben explicat en els diferents plans en què es mou, que enganxa fins a l’última pàgina
La Tris, de 16 anys, es troba immersa en un immens merder: el món que
ella coneixia fins ara s’ha ensorrat, els seus pares són morts, està
ferida i ha de córrer i no sap on. I comença a descobrir que cada
decisió que pren és determinant per les situacions que haurà d’afrontar.
Això sense tenir en compte que precisament ella és una de les persones
més complexes que existeix, probablement. En un món ordenat per
faccions, on tothom sap on pertany, ella pot formar part de fins a tres
faccions ben dispars. I està enamorada. I el pare del seu xicot amaga un
terrible secret que ella vol saber, fins i tot si això l’ha de
destruir. I a partir d’aquí, a córrer, saltar, esquivar bales i intentar
salvar la vida i la de la gent que estima.
