COMPTAR LES SÍL·LABES D’UN VERS EN LLENGUA CATALANA
En català has de comptar les síl·labes del vers des de la primera síl·laba escrita fins a
l’última síl·laba tònica, és a dir, l’última que conté accent fonètic.
Comprova-ho. Compta les síl·labes d’aquests versos i separa-les amb guionets:
La - te-va - ma-re - bro-da (6 síl·labes)
1 2 3 4 5 6
En - el - car-rer - de - l’Om. (6 síl·labes)
1 2 3 4 5 6
La - te-va - ma-re - bro-da, (6 síl·labes)
1 2 3 4 5 6
Bro-da - cla-ror. (4 síl·labes)
1 2 3 4
Has pogut comprovar que:
El primer vers i el tercer vers tenen 7 síl·labes reals, però en poesia només en tenen 6
perquè es compta fins a l’última síl·laba tònica, que és bro, de la paraula broda (és una
paraula plana), per tant no comptem la síl·laba da.
En canvi el segon i el quart vers, acaben en mots aguts, és a dir, l’última síl·laba del vers
coincideix amb l’última síl·laba accentuada real Om, claror.
CONTACTE VOCÀLIC
Per comptar versos, has de tenir en compte alguns fenòmens de contacte entre vocals:
Sinalefa: és la unió en una sola síl·laba mètrica de dues vocals en contacte, situades
l’una a la fi d’un mot i l’altra al començament del mot següent.
Elisió: Una de les dues vocals en contacte perd el so perquè s’assembla a la següent
(contacte entre a, e / a, a / etc.).
Hiat: és el fenomen contrari a la sinalefa, la vocal final d’una paraula i la primera de la
següent es mantenen com a síl·labes diferents.
Català:
Si em miraves, no era jo Avui quin riure el cirerer!
Sinalefa (1 síl·laba) Hiat (2 síl·labes) Elisió (1 síl·laba)
TIPUS DE RIMA
· La rima és consonant, si la coincidència de sons vocàlics i consonàntics és idèntica a
partir de l’últim accent.
· La rima és assonant, si només coincideixen els sons vocàlics i no els consonàntics:
· Versos blancs: són els versos que segueixen una uniformitat síl·làbica però no rimen.
· Versos lliures: són aquells que no es subjecten a la rima ni a cap patró mètric.
Per representar la rima d’un poema es fan servir lletres (a, b, c, d, ...) en majúscula si el
vers té més de vuit síl·labes i en minúscula si en té vuit o menys. Si el vers és blanc o
lliure, es fa servir un guionet ( - ).
Comprova-ho. Fixa’t en aquests exemples:
Rima consonant: versos 1 i 3.
Rima assonant: versos 2 i 4.
Fatigat de tanta espera (a)
he reprès el mal camí. (b)
Deixo l’esperança enrera. (a)
Però la fe em vol seguir (b)
(Pere Quart, Cançoneta noucentista del mal camí)
Versos lliures: no subjectes ni a mètrica ni a rima.
Quan sortiré de casa sentiré (-)
aviat ganes de tornar-hi (-)
Hi seràs tu (-)
