Desxifrem altres missatges

EL TEMPS VERBALS

2012-01-24T12:52:00.000-08:00

TEXT 1

Completa aquest text amb els verbs indicats entre parèntesis:

L'endemà d'aquella primera nit junts, la Mirra i l'Eric van estar-se tot el dia al bungalow. (jugar) una mica, (mirar) la tele, (menjar) alguna cosa, (dormir) i es

(dutxar)junt. Després (tornar) al llit. Algú

(construir) aquells bungalows de fusta al costat del llac encara no (fer) mig any, i (ser) molt acollidors i solitaris. El matrimoni que els (portar) irradiava amabilitat i no feia preguntes, i, com que el lloc encara no s' (fer) un nom, (resultar) fàcil llogar-hi un bungalow per un cap de setmana. Si (mirar) per la finestra, o (sortir) a prendre la fresca al portxo _cosa que la Mirra i l'Eric no (fer) en cap moment, atrefegats com estaven_, l'aigua quieta de l'estany (brillar) amb una lluïsor elèctrica, i de tant en tant algun peix s'hi (remoure) a la superfície, saltant majestuós com si (estar) ensinistrat i (esperar) una recompensa per l'acció. L'embarcador de fusta, allà a la dreta, es (ficar) dins l'aigua amb coqueteria, i tan sols un parell de barquetes hi estaven amarrades per si algun client dels bungalows (voler) desafiar els mosquits i remar una estona. La Mirra i l'Eric no

(adonar-se) de l'excessiva bellesa d'aquell lloc fins al diumenge a la tarda, quan (sortir) esperitats del bungalow, a punt de perdre l'últim tren. (tornar) les claus a la recepció i, mentre (córrer) cap al tren, de cua d'ull ella (fixar-se) en el paisatge de posta que

(deixar) enrere.

Animals tristos, Jordi Puntí.

TEXT 2

És veritat que els els coneixement i les tècniques que

(ensenyar-te) a l'institut no et (servir) de gran cosa a la vida real. Els professors mateix són una colla .... Ja ho sé. Però escolta'm: tu te n' (anar) de casa. Quan ho (fer), potser ja no (tenir) ocasió de tornar a estudiar, de manera que, tant si t'agrada com si no, val més que (absorvir) tot el que t'ensenyen. Has de ser com un paper assecant. Després ja

(decidir) què et quedes i què llences.

Kafka a la platja, Haruki Murakami

TEXT 3

Dimecres, 1 de febrer

He tingut un accident gros i (estar) tancat a casa, de manera que (tenir) una bona raó per tornar a començar a escriure el diari.

Dissabte passat (començar) molt bé. En Sam

(venir) a recollir-me i vam sortir amb les bicicletes a visitar una amiga nostra que li (dir) Joanna, perquè en Sam

(tenir) un disc d'ella. Van desaparèixer per dalt i em

(deixar), a mi, amb la sensació de ser un badoc total. Aleshores, en Nick, un altre amic nostre (arribar) i (agafar) la meva bici; per això, per fer riure, vaig muntar en la de Sam pel carrer. Com que (ser) bastant curt de cames, no

(poder) controlar-la i, mentre (baixar) pel turó, de sobte, no (trobar) els frens. Al final de la baixada

(haver) una renglera de cases i un revolt tancat a l'esquerra. Quan encara (buscar) els frens,

(relliscar) sobre una placa de gel que hi havia i (xocar) contra el mur.

La següent cosa que recordo és que (estar) dins l'ambulància. El conductor i el seu company (riure) i

(explicar) acudits. No comprenia què

(passar). Els meus Levi's estaven estripats, el braç esquerre

(estar) en una bossa de plàstic inflada, de manera que no el podia moure, i el cap em (fer) molt de mal.

Nou diari del jove maniàtic

LA COMUNICACIÓ NO VERBAL

2012-01-22T15:27:00.001-08:00

JOANOT MARTORELL

2012-01-17T11:13:00.000-08:00

Entreu a l'enllaç Tirant i la novel·la cavalleresca del segle XV feu-hi una ullada i, a continuació, centreu-vos en aquests dos apartats: context i personatges. Llegiu-vos amb atenció aquests dos apartats i responeu a les següents preguntes a la llibreta:

_ Explica les principals diferències entre novel·la de cavalleries i novel·la cavalleresca (CONTEXT)

_ Per què Tirant captiva al lector per la seva humanitat?

_ Què significa que l'heroi Tirant sent un amor totalment terrenal cap a Carmesina?

_ Descriu algunes de les situacions còmiques que viu el protagonista i que l'humanitzen i l'allunyen de la tradició del llibre de cavalleries.

_ Quina és la principal diferència entre el personatge de Tirant i el de Carmesina?

EXERCICIS PRONOMS

2012-01-11T12:41:00.000-08:00

1. Substitueix el CD en negreta de les oracions següents pels pronoms febles corresponents i escriu la frase resultant tota sencera:

_ Vaig llegir el llibre.

_ La Maria sabia l'adreça.

_ Ells tenen dues entrades per al teatre.

_ Oblida el que t'he dit.

_ Escoltàvem el disc compacte.

_ Repara cotxes.

_ En Joan reparteix les fotografies.

_ Abans pensa el que has de dir.

_ Em dóna caramels.

_ Et fa pessigolles.

_ Us va pendre el pèl.

_ T'escric la carta.

_ Porta'ns l'estoig.

_ Es menja les olives.

_ Compra't el diari.

2. Substitueix els CI en negreta pels pronoms febles corresponents i escriu la frase resultant sencera.

_ Compren uns patins als nois.

_ Els dos atletes han fet un regal als pares.

_ Enviaré l'acta als socis del club.

_ Dóna la clau a l'Isabel.

_ Hem dut menjar als nens.

_ Telefona a l'Helena.

_ Vull dir a l'Albert el que passa.

_ Demanaré un favor a en Jordi i a la Neus.

3. Omple els buits amb els pronoms HI, LI, LA,-LO, o algunes de les formes del pronom EN, segons calgui:

_ Que ---- és, d'estrany!

_ El club, no em costaria de deixar-------

_ De por i de fred, com més se----- té més se ------ admet.

_ Què ------- fas, aquí?

_ La meva germana, ------- conec molt bé.

_ A la platja, -------- continuaré anant.

4. Substitueix els pronoms febles subratllats per un complement. Torna a escriure la frase:

_ El professor no els volia rebre.

_ No se'n recorden?

_ La cosina ja la coneix.

_ Ho has vist?

_ La gent ho acceptà.

_ Hi vaig conèixer dues noies.

_ Els oferiren un any de contracte.

_ El president, el fa cap de vendes.

_ Li van donar una carta.

LECTURES OPCIONALS 2n i 3r TRIMESTRE

2011-12-27T00:33:00.000-08:00

Es tracta d’una història punyent sobre abusos sexuals i la violència de gènere. La història arrenca amb la desaparició de Bàrbara Molina de 15 anys. La policia investiga el seu entorn més pròxim, un professor, un nòvio, la família, una amiga íntima…, però ningú, excepte el seu segrestador, sap que des d’aleshores fa quatre anys que està tancada en un zulo, patint abusos físics i psíquics.

Una dona que va viure fa cent anys escriu
d'amagat a la llum d'una espelma en un lloc
perdut de Catalunya. Les seves lletres la
lligaran amb fil invisible a una altra dona del segle XXI que
tampoc pot viure sense escriure. Tan sols elles dues veuen un
poble nevat en un quadre que aparentment només té taques...
L'art i les lletres però també el dolor i sentiments molt intensos
són el que portarà aquestes dues dones a patir com ningú, però
també a viure plenament la vida, probablement com ningú l'ha
viscut

Els dos protagonistes són en Mattia i l’Alice. Dues persones ben diferents en la superfície, però iguals en el fons. Dues persones que mai no es troben còmodes, que no saben per quina raó la seva existència els fa patir i que no entenen com funciona el món. Envegen les altres persones i voldrien ser com els altres, poder fer allò que els altres fan i que a ells els hi és impossible fer. Però quan ho intenten, els hi surt un nyap.

En Mattia és un nen que ha viscut sempre condicionat per la seva intel·ligència superior. De petit va patir un episodi esgarrifós a l’escola, quan la mestra va fer seure tots els nens al seu voltant i els hi va demanar que l’ajudessin. Sempre ha viscut sol i, per si això no fos prou, carrega amb el pes de la desaparició de la seva germana bessona Michela, després d’abandonar-la al mig d’un parc.

L’Alice és una nena que va patir un accident d’esquí mentre tractava de fugir. Havia anat a esquiar només per que li ho manava el seu pare; ella no volia. També és una persona que li costa relacionar-se amb els altres i un fet accidental mentre és al capdamunt la pista fa que encara més vulgui fugir. I en aquesta escapada pateix un accident, que li marcarà la resta de la seva existència: perdrà la mobilitat d’una de les cames.

En Mattia i l’Alice no es coneixen fins que un dia l’atzar (o la màgia dels nombres primers) fa que la seva vida coincideixi. D’aleshores ençà es converteixen en éssers complementaris: cadascú té allò que a l’altra li falta i es reconeixen entre ells com somnis. Però aquests somnis són inabastables, com la resta.

El llibre Vaclav i Lena narra la història d’amor entre aquests dos personatges. Una història que neix quan són dos nens que es troben a Brooklin a inicis de la dècada dels 90, essent ell un aspirant a mag i ella la seva ajudant, i que va creixent mica en mica i es fa adult a l’adolescència quan els dos es retroben vuit anys després.

En Vaclav vol ser prestidigitador i és un individu amb molta facilitat per l’anglès, l’idioma que els seus pares (russos) volen que aprengui per esdevenir un “autèntic home americà”, mentre que la Lena és bastant més tímida, té alguna dificultat a l’hora de relacionar-se amb el seu entorn, i, sobretot, té la necessitat d’omplir un forat del seu passat: no sap absolutament res dels seus pares, que van desaparèixer d’un dia per l’altre sense deixar rastre quan era molt petita.

Brooklin és l’escenari, primer dels seus jocs de màgia, i després de la recerca que Vaclav i Lena fan en el passat d’ella, intentant descobrir què va passar amb els seus pares a la Rússia postsoviètica de la qual va fugir amb la seva tieta. Tot això, a moments, plantejant escenaris força dramàtics però que val la pena seguir llegint perquè us portaran a un final sorprenent!

Tot i aquest escenari dramàtic que us he plantejat, la màgia entre els dos personatges va creixent a mida que transcorre el llibre fins a construir una història que val molt i molt la pena.

El llibre m’ha agradat, sobretot pel personatge de Vaclav. I és que, després de descobrir el passat de Lena… també fa màgia!

¿Quina? L’haureu de descobrir vosaltres…

El secret del meu turbant, obra guanyadora del Premi Prudenci Bertrana, explica la història real de Nàdia Ghulam, una noia afganesa que amb només vuit anys va patir greus ferides a causa d’una bomba.

El secret del meu turbant narra la història real d’una jove afganesa, Ghulam, que ha de sobreviure al Kabul talibà. Una bomba va marcar la vida de Ghulam quan només tenia vuit anys, ja que li va deixar importants seqüeles físiques i pèrdues familiars.
Va ser durant els dos anys que va estar hospitalitzada quan es va instaurar el règim talibà. Als deu anys es va vestir de noi per poder treballar, ja que els talibans no els ho permeten a les dones. Va comprar roba d’home i va suplantar el seu germà, assassinat durant la guerra civil. Així, durant deu anys va treballar amb la identitat falsa per poder mantenir els seus pares malalts i les seves germanes petites

Escollida pels déus, narra el dia a dia de la ciutat d’Empúries durant els segles IV i III abans de crist. Un dels punts forts de la novel·la és la recreació històrica i per aquest motiu, Maria Carme Roca descriu com vivien, menjaven i els costums de l’època amb tot tipus de detalls que demostren una molt bona documentació.

El xoc entre dues civilitzacions com la grega i la indiqueta és el motor de la història plantejada per Maria Carme Roca.
El naixement d’una nena anomenada Hèlia, fruit d’una relació il·legítima entre la dona d’un poderós mercader grec, Heràclides, i un cabdill iber és el punt de partida. Aquesta nena serà abandonada al nèixer i criada posteriorment per una cortesana. Hèlia haurà de lluitar i decidir el seu destí.
Per un altre banda, Escollida pels déus també compta amb d’altres moments, com la disputa entre Heràclides, que vol convertir Empúries en una tirania, i el seu cunyat Aris, que vol construir-hi un temple dedicat al culte a Asclepi; l’ambició del guerrer Unibelos per aconseguir el poder d’Índica.

Lluites pel poder, intrigues, passions són els ingredients d’Escollida pels déus. Una novel·la històrica de qualitat que compta amb una molt bona recreació històrica.

Berlín, 1945, Alemanya està perdent la guerra i Adolf Hitler, amb els seus col•laboradors, és al seu búnquer des d’on dirigeix la operació i el país. Helga Goebbels, filla del cap de propaganda del partit nazi, narra els últims dies al costat de Hitler.Com van ser els darrers dies de Hitler al seu búnquer?
La pel•lícula El hundimento i el llibre Fins a l’últim moment de Trauld Junge narren com van ser aquests dies, però ara l’escriptora Emma Craigie ha volgut oferir-nos a Pastís de xocolata amb Hitler, una nova visió des del punt de vista de Helga Goebbels de 12 anys, una de les filles de Joseph Goebbels, Ministre de la Propaganda nazi.
Cada tarda, Helga, berena pastís de xocolata amb l’oncle Führer,però aviat comença a veure que les coses no acaben de rutllar i tothom està força nerviós.
El testimoni de persones que van sobreviure al búnquer i la pel·lícula ‘El hundimiento’ han servit de font d’inspiració per crear aquesta història.

L’Oksa Pollock pensava que era una nena com les altres, però un vespre la seva vida fa un canvi radical i res no torna a ser com abans… Una mica nerviosa pel seu primer dia de classe a la nova escola, l’Oksa veu com es desencadenen un seguit de fenòmens estranys dins la seva habitació: inesperadament, s’encén una de les seves nines, i les caixes de la mudança, encara sense buidar, comencen a explotar…
L’Oksa descobreix que té poders sobrenaturals, però decideix no explicar el seu secret a ningú. Ella que sempre havia somiat convertir-se en una lluitadora ninja, ara se sent perduda i espantada. Però la cosa no acaba aquí. Aquell mateix vespre, a la panxa li apareix un senyal misteriós.
Quan l’Oksa finalment decideix explicar tot el què està passant a la seva estimada àvia Dragomira, aquesta li confessa el secret dels seus orígens: la família Pollock ve d’un país anomenat Edèfia, un món invisible amagat en algun lloc de la Terra, i l’Oksa és la seva única esperança de poder-hi tornar.
A partir d’aleshores, l’Oksa mai més no serà la mateixa. I malgrat l’ajuda del seu millor amic, en Gus, li resultarà molt difícil conciliar la seva vida ordinària d’estudiant amb el seu sorprenent destí.

A França Oksa Pollock és tot un fenòmen i ja s’han publicat tres títols dels sis que segons les autores formaran part de la història.

Durant anys, en Jacob Reckless ha viatjat secretament a un altre món, un món darrere un mirall, un món pel qual el seu pare va abandonar la seva família. El món de miralls és la via d’escapament d’en Jacob de la realitat. És un lloc on caçar tresors. Un món on les bruixes, els gegants i els nans conviuen als boscos. Un món on hi ha una guerra mortal. El secret d’en Jacob sembla segur, fins al dia en què el seu germà més petit, en Will, el segueix amb conseqüències desastroses. En Will, que pateix una maledicció que l’està convertint ràpidament en pedra, i el seu germà es troben lluitant contra el temps per tal de trobar una cura abans que en Will es perdi per sempre més.
Pàgines plenes de misteri i acció omplen Reckless, que promet ser un nou èxit de l’escriptora alemanya Cornelia Funke.

Tot transcorre pesadament, entre la migranya, el desamor i la calor xafogosa, fins que la onada de suïcidis d'avis encén totes les alarmes. A casa de cada un dels mort hi ha, invariablement, un test amb una mena d'eucaliptus que deixa anar una olor desagradable. Les famílies semblen massa resignades. Les notícies als mitjans de comunicació són confuses. La connexió a internet cau i els mòbils perden cobertura. Tot és massa estrany i el Víctor Negro està decidit a esbrina què passa.

Un d'ells és el cementiri de Teià, el poble on viu. Un capvespre, llegint Lord Byron, veu com s'acosten al cementiri tres joves forsaters, dues noies i un noi vestits de negre amb una flor violeta a la solapa i la cara pintada de blanc.
L'amenacen i l'intenten fer fora, en Cristian, sense saber massa per què, s'hi enfronta. Els tres joves formen part d'una ordre especial, "l'ordre pàl·lida" i es dediquen a passejar-se pels cementiris intentant agermanar-se i comunicar-se amb els difunts més cèlebres de l'indret. En Cristian atret per aquesta ordre se sotmetrà a les proves d'iniciació. Però una de les joves mor assassinada...

La passió adolescent barrejada amb la passió pel desconegut.Retrum conté tot això i més. És una novel·la per a joves i no tant joves (a mi m’ha agradat molt i fa una mica de temps que em va passar aquesta etapa) amb un disseny impressionant.

El final que ens regala l’autor provoca un gir de 180 graus a la història. Jo ja el sé. I tu, te’n quedaràs amb les ganes? Si et decideixes i ets d’aquells que quan van al cinema a veure una pel·lícula de terror després es pensen que l’assassí està a casa, no ho dubtis: llegeix Retrum de dia i a prop d’una sortida d’emergència.

Retrum 2 es situa un any després dels tràgics esdeveniments a Highgate, en Christian i l’Alèxia viuen el seu amor de forma provisional, davant l’amenaça de desaparició d’ella, que continua sense desvetllar els seus plans. Mentrestant, els rituals dels pàl•lids són imitats per una altra tribu de joves, amb qui aviat toparan violentament. La facció rival no segueix els objectius originals de Retrum: agermanar-se amb els morts per rebre la seva saviesa i consell.

‘Si tu em dius vine ho deixo tot… però digue’m vine’ és el títol de la nova novel•la d’Albert Espinosa.
El títol fa referència a un bolero Si tu me dices ven lo dejo todo però tal i com comenta al començament de la novel•la, al vell bolero li faltava l’afegit de ‘però digue’m vine’.
Si tu em dius vine ho deixo tot… però digue’m vine’ té com a protagonista a Dani, un home que es dedica a buscar nens desapareguts. El mateix dia que la seva parella l’abandona, rep la trucada de telèfon d’un pare que, desesperat, li demana ajuda. Dani no té clar si acceptar el cas, però davant la insistència del pare, acaba fent-ho. La recerca del nen li conduirà a Capri, a aquell far, aquell lloc màgic en el qual afloraran records de la seva infantesa i dels dos personatges que van marcar la seva vida: el Sr. Martín i George. El retrobament amb el passat portarà a Dani a reflexionar sobre la seva vida, sobre la història d’amor amb la seva parella i sobre les coses que realment importen.

Aquesta és la segona novel•la publicada per Albert Espinosa després deTodo lo que podríamos haber sido tu y yo sino fuéramos tu y yo. Llavors el protagonista era en Marcos que després de morir la seva mare, creu que la vida cambiarà força a partir d’aquest moment. Però una trucada de telèfon li cambiarà la vida, aconseguint un do que li permet saber catorze records de cada persona, els set millors i els set pitjors de la seva vida.

Gemma Pascual.La relativitat d'anomenar-se Albert. Editorial Barcanova Premi Mallorca de Narrativa Juvenil 2008
La vida del Guillem i de la seva familia canvia a partir del dia que ell i els seus amicas, la Mireia i el Lluís, decideixen donar refugi a un rodamón alemany gran, de cabells blancs i embullats, que es pensa que és Einstein i que ha viatjar en una màquina del temps. A mesura que transcorre la novel·la, unes vegades creurem que és el vell savi i d'altres, que és un pobre boig. En la relativitat d'anomenar-se Albert, l'autora dóna veu a les persones rans, a la memòria; elles ens explicaran les seves històries, des de la Guerra Civil i la repressió franquista fins a la visita d'Einstein a Barcelona o la riuada de València. També descobrirem que l'amor no té edat i ens acostarem a les relacions entre els avis i els joves, al respecte i a l'estima. tot farcit de paradoxes matemàtiques, forats negres i una mica de física pràctica

Nick Hornby. Tot per una noia. Col·lecció: Anagrama Empúries

Per a Sam Jones, la vida és un paradís: té setze anys i la seva passió és l’skate; viu al nord de Londres amb la seva mare, una jove divorciada que explica, més sovint del que ell voldria, que tan sols té tres anys més que en David Beckham, i quatre més que la Jennifer Aniston. Però, a banda de les caigudes de la taula i els tremolors de l’adolescència, les coses no li van gens malament: és a la flor de la vida, està a punt d’entrar a Belles Arts, la seva mare ha deixat finalment de sortir amb un home que ell odia i ell té, de fa poc, una nòvia molt atractiva que es diu Alícia. Però tot es capgira quan la seva nòvia queda embarassada.

Jordi Cervera. La mort a sis vint-i-cinc. Col·lecció Periscopi. Editorial Edebé.

El brutal assassinat de la dona i el fill d’un famós jugador de bàsquet procedent de l’NBA, sacseja la vida quotidiana d’una tranquil·la ciutat catalana. Ningú imaginava que allò poguera passar, com qui diu, a la porta del costat. Però darrere el cas, el sergent Joan Pons i els seus homes es trobaran amb una trama ordida al detall durant anys per gaudir d’una venjança cruel.
Abans de resoldre el doble crim, la Brigada d’Investigació haurà d’enfrontar-se a pressions i trampes fins desxifrar l’enigma, estirant cadascun dels fils d’aquesta teranyina en una carrera trepidant contra rellotge.

Jostein Gaarder. El castell dels Pirineus. Traducció d'Anne-Lise Cloetta i Coral Romà. Col·lecció Singular. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2009.

L'Stein i la Solrun es retroben inesperadament, després de trenta anys de no veure's, i és l'ocasió de reprendre el contacte entre ells. La correspondència per correu electrònic entre els dos personatges permet conèixer la seva trajectòria vital, l'estrany incident que va desencadenar la seva separació, quan eren joves, i, sobretot, submergeix el lector en dues visions del món: una de racional i científica i una altra que es basa en l'esperitualitat i la fe.

Philip Pullman. El pont trencat. Traducció de Josefina Caball. Col·lecció La Via Làctia. Estrella Polar-Grup62. Barcelona, 2009.
És estiu, la Ginni i el seu pare estan tan units com sempre. Des de petit han viscut el seu pare i ella sols, són com germans. La Ginni té temps per estar amb els amics, treballar un parell d'hores a la cafeteria del poble i gaudir dels seus setze anys. La vida transcorre agradablement fins que el descobriment d'un secret familiar enfonsa el món íntim i fàcil d'ella i el seu pare. Haurà de fer front a un passat dur si vol reconstruir la seva identitat.

Eric-Emmanuel Schmitt. El senyor Ibrahim i les flors de l'Alcorà. Col·lecció Gran Angular. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2009. A partir 14 anys.
La vida no ha de ser trista per força. I això que de vegades, com li passa al jove protagonista, sembla que es tinguin tots els números perquè sigui així: viu en una família trencada, amb un pare gris i gèlid, en una casa fosca i freda. El contacte diari amb el senyor Ibrahim, el botiguer de la cantonada, serà com una escletxa que esberlarà aquest mur de grisor i deixarà passar els colors, la llum, la calidesa.

Graham Marks. Tòquio, tot sol a la gran ciutat. Traducció d'Aurora Ballester. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2008. A partir 15 anys.
La recerca de la germana del protagonista a Tòquio i la inoperància policial es converteix en una novel.la d'intriga i investigació a més d'un retrat de la ciutat japonesa. Malgrat la ficció, es respira l'experiència viscuda en primera persona

A tres metres sobre el cel
Autor: Federico Moccia
Col·lecció: Clàssica

« Amistat, curses de motos, una mena de Romeu i Julieta amb una frescor que la fa deliciosa »

Amb el rerefons de la frenètica vida dels suburbis de la capital romana, es dibuixa un microcosmos de joves rebels que viuen la vida fins a l’últim alè, intentant volar “a tres metres sobre el cel”.

Babi i Step no poden ser més diferents: les seves famílies, la seva extracció social, els seus hàbits els allunyen. Pertanyen a dos mons separats, però s’enamoren.
No els resulta fàcil, perquè cap dels dos sap cedir, tot i això l’amor els transforma. Babi es torna irreconeixible davant d’uns pares traumatitzats, Step demostra que sota l’espessa crosta de noi dur que s’ha construït s’hi amaga un passat irresolt.

Albert Sánchez Piñol.Tretze Tristos Tràngols. Edicions la campana. Barcelona 2008
La por al desconegut, la infidelitat, la lluita per la supervivència o les contradiccions humanes són alguns dels temes que es barregen en aquest excel·lent recull de contes, Tretze Tristos Tràngols d’Albert Sánchez Piñol. Tretze històries totalment independents, escrites en èpoques diferents i, fins i tot, algunes d’elles no inèdites

BREUS APUNTS DE POESIA

2011-12-19T11:59:00.000-08:00

COMPTAR LES SÍL·LABES D’UN VERS EN LLENGUA CATALANA
En català has de comptar les síl·labes del vers des de la primera síl·laba escrita fins a
l’última síl·laba tònica, és a dir, l’última que conté accent fonètic.
Comprova-ho. Compta les síl·labes d’aquests versos i separa-les amb guionets:
La - te-va - ma-re - bro-da (6 síl·labes)
1 2 3 4 5 6
En - el - car-rer - de - l’Om. (6 síl·labes)
1 2 3 4 5 6
La - te-va - ma-re - bro-da, (6 síl·labes)
1 2 3 4 5 6
Bro-da - cla-ror. (4 síl·labes)
1 2 3 4
Has pogut comprovar que:
El primer vers i el tercer vers tenen 7 síl·labes reals, però en poesia només en tenen 6
perquè es compta fins a l’última síl·laba tònica, que és bro, de la paraula broda (és una
paraula plana), per tant no comptem la síl·laba da.
En canvi el segon i el quart vers, acaben en mots aguts, és a dir, l’última síl·laba del vers
coincideix amb l’última síl·laba accentuada real Om, claror.

CONTACTE VOCÀLIC
Per comptar versos, has de tenir en compte alguns fenòmens de contacte entre vocals:
Sinalefa: és la unió en una sola síl·laba mètrica de dues vocals en contacte, situades
l’una a la fi d’un mot i l’altra al començament del mot següent.
Elisió: Una de les dues vocals en contacte perd el so perquè s’assembla a la següent
(contacte entre a, e / a, a / etc.).
Hiat: és el fenomen contrari a la sinalefa, la vocal final d’una paraula i la primera de la
següent es mantenen com a síl·labes diferents.
Català:
Si em miraves, no era jo Avui quin riure el cirerer!
Sinalefa (1 síl·laba) Hiat (2 síl·labes) Elisió (1 síl·laba)

TIPUS DE RIMA
· La rima és consonant, si la coincidència de sons vocàlics i consonàntics és idèntica a
partir de l’últim accent.
· La rima és assonant, si només coincideixen els sons vocàlics i no els consonàntics:
· Versos blancs: són els versos que segueixen una uniformitat síl·làbica però no rimen.
· Versos lliures: són aquells que no es subjecten a la rima ni a cap patró mètric.
Per representar la rima d’un poema es fan servir lletres (a, b, c, d, ...) en majúscula si el
vers té més de vuit síl·labes i en minúscula si en té vuit o menys. Si el vers és blanc o
lliure, es fa servir un guionet ( - ).
Comprova-ho. Fixa’t en aquests exemples:
Rima consonant: versos 1 i 3.
Rima assonant: versos 2 i 4.
Fatigat de tanta espera (a)
he reprès el mal camí. (b)
Deixo l’esperança enrera. (a)
Però la fe em vol seguir (b)
(Pere Quart, Cançoneta noucentista del mal camí)
Versos lliures: no subjectes ni a mètrica ni a rima.
Quan sortiré de casa sentiré (-)
aviat ganes de tornar-hi (-)
Hi seràs tu (-)

AUSIÀS MARCH. UNITAT 2

2011-11-15T12:18:00.001-08:00

ELS MOTS COMPOSTOS. UNITAT 2

2011-11-13T12:43:00.000-08:00

ÚS DEL GUIONET EN ELS MOTS COMPOSTOS (CLICA AQUÍ)

EXERCICIS MOTS COMPOSTOS

UNITAT 2

2011-11-02T11:28:00.000-07:00

ELS GÈNERES TEATRALS. TRAGÈDIA I COMÈDIA

TRAGÈDIA I COMÈDIA GREGUES

La tragèdia és un gènere dramàtic en el qual el protagonista de l'obra, un heroi o heroïna d'especial grandesa moral, s'enfronta al seu propi destí i rep un aprenentatge a través del seu sofriment.

Excepte els Perses d'Èsquil, totes les altres tragèdies conservades (32) tenen arguments procedents de la mitologia. D'aquesta manera els dramaturgs, que havien d'escriure cada any tres tragèdies i un drama satíric si volien participar en el concurs anual, no es veien obligats a inventar nous arguments. Això feia que el grans trets de l'argument fossin ja coneguts pel públic i que molt sovint diversos tràgics partissin d'un mateix mite. L'important era, doncs, la interpretació: el punt de vista i el tractament que cada autor donava al mite, de manera que cada obra esdevenia una experiència nova per als espectadors.

A través del mite la tragèdia posava en qüestió la concepció que tenia la societat grega de la moral i de la concepció de l'home. Dos conceptes són essencials en la tragèdia: el sofriment (páthos) i el conflicte (agon).

El sofriment sobre el qual reflexiona la tragèdia és el de l'heroi, un home excepcional que mereix el triomf, però a qui el destí l'aboca a la ruïna.
El conflicte enfronta l'heroi amb un o més personatges al llarg de l'obra defensant idees oposades.L'objectiu de la tragèdia era l'aprenentatge i la catarsi (purificació de les emocions per mitjà de la pietat i el temor que provoca) dels espectadors.

Estructuralment la tragèdia comença amb el pròleg, recitat pelsactors que informa els espectadors de la situació, seguit pel pàrode, el cant amb el qual entra el cor. A continuació s'alternen de tres a cinc vegades els cants del cor (estàsims) amb els diàlegs dels actors (episodis). L'última escena és l'èxode. El cor tràgic sofreix al costat de l'heroi, però no pren partit per cap de les dues idees enfrontades, sinó que més aviat pretén actuar de mitjancer.

El moment de màxim esplendor de la tragèdia grega és al s. V a. C.., quan viuen i competeixen entre si el tres grans tràgics, Èsquil,Sòfocles i Eurípides, tots tres atenesos i els únics que ens han deixat senceres algunes de les seves obres.

LA COMÈDIA

La representació de la comèdia la duien a terme tres actors i 24 coreutes. Portaven vestits grotescos, amb panxes i culs encoixinats, fal·lus de pell i màscares caricaturesques. L'únic comediògraf d'aquesta primera època del qual s'han conservat peces completes ésAristòfanes.

_ Té grans dosis de fantasia.

_ Busca fer riure la gent del poble.

_ L'acció se situa en el món contemporani i es fan al·lusions constants a personatges reals.

_ S'hi expressa la defensa la democràcia i la voluntat de pau entre Atenes i Esparta.

_ Llenguatge col·loquial.

_ Tothom està exposat a la burla i a l'insult.

_ Al·lusions i obcenitats sexuals.

Al s. IV a. C. la comèdia pateix una transformació decisiva, tant tècnica com de contingut, lligada als canvis de la societat i la mentalitat dels grecs. Desapareix la polis i lademocràcia, i, en conseqüència, la comèdia perd la seva càrrega política. El cor no té paper dins l'obra, de manera que els entreactes s'omplen amb cançons i danses independents del text. Ara es converteix en una comèdia de costums, de caire més o menys moralista. El llenguatge és col·loquial, sense canvi de registres, i es redueix al mínim l'obscenitat verbal i de vestuari. S'aprofundeix en la psicologia dels personatges, tot i que es basen en un aquetips: el vell de mal geni, el seu astut esclau que sempre l'enganya i li pren diners, el noi i la noia, el militar fatxenda, etc. La comicitat se cerca sobretot amb situacions plenes d'equívocs i amb un argument ple d'embolics i confusions. Sempre acaba amb un final feliç, sovint amb la trobada d'un pare amb un fill seu o una filla que havia perdut quan era petit, reconeixent-los per un marca o un objecte. També acostuma a haver-hi un conflicte amorós: una parella d'enamorats als quals el seu pare no els deixa casar-se.

L'ADJECTIU

2011-11-02T10:42:00.000-07:00

EL FEMENÍ DELS ADJECTIUS (MÉS INFORMACIÓ SOBRE AQUESTA CATEGORIA GRAMATICAL)

ARA ÉS EL TORN DE PRACTICAR. Clica l'enllaç que tens a continuació:

L'ADJECTIU (PRACTICA I REALITZA ELS EXERCICIS)

UNITAT 1. NO SOM AUTÈNTICS DETECTIUS

2011-10-13T21:00:00.000-07:00

RAMON LLULL

Literatura Medieval i Ramon Llull

ÀNGEL GUIMERÀ

2010-05-18T12:38:00.000-07:00

EL DRAMATURG CATALÀ MÉS UNIVERSAL

MAR I CEL

POESIA I CLÀSSICS

2010-04-05T13:35:00.000-07:00

INFIXOS. Aquí trobareu un llistat dels infixos més freqüents en llengua catalana.

JOAN MIQUEL OLIVER

MÈTRICA I VERSIFICACIÓ

IDENTIFIQUEM FIGURES RETÒRIQUES?

MÉS EXERCICIS DE FIGURES RETÒRIQUES

COMENTEM POEMES

2010-02-18T13:05:00.000-08:00

PARTS QUE HAURIA DE TENIR EL VOSTRE COMENTARI POÈTIC:

1. INTRODUCCIÓ

Explicar qui és l'autor del poema i a quin llibre o etapa pertany la poesia escollida.
Tema del poema.

2. ANÀLISI DEL CONTINGUT

Explicar amb les vostres paraules el que diu el poema.
Dividir el poema en parts i justificar aquesta divisió.

3. ANÀLISI DELS ASPECTES FORMALS

Comentar estrofes, versos, rima...
Comentar les figures retòriques que trobeu més interessants.

4. CONCLUSIÓ

Resumir la idea bàsica del poema.
Comentar els aspectes que us han agradat o els que no us han agradat i el perquè de les vostres opinions.

FEM UNA ULLADA A LES FIGURES RETÒRIQUES

PER SABER-NE MÉS DE LES ETAPES POÈTIQUES DE MIQUEL MARTÍ I POL. Aquest apartat ens pot ser molt útil a l'hora de redactar la introducció i la conclusió en un comentari poètic.

MODELS DE COMENTARIS POÈTICS FETS PER ALUMNES DE BATXILLERAT. Aquest apartat us pot anar molt bé a l'hora de realitzar el vostre comentari sobre un dels poemes de Sol de palla trenada de Miquel Martí i Pol.

MIQUEL MARTÍ I POL

Què us sembla això de la poesia animada?

H:\Documents And Settings\Pc\Mis Documentos\Jordi\Bordons\Poesia Nora

View more presentations from Jordi Clopés.

MÉS EXEMPLES DE POESIA ANIMADA

EXISTEIX UNA DEFINICIÓ DE POESIA?

DETECTIUS

2010-02-08T10:26:00.000-08:00

MODELS DE CONJUGACIONS I VERBS IRREGULARS

ELS TEMPS VERBALS. PRACTIQUEM!!!

ESPAI DE LECTURES

2009-10-08T10:08:00.000-07:00

EL CAÇADOR D'ESTELS de KHALED HOSSEINI

Respon a les següents preguntes relacionades amb els capítols que havies de llegir.

1. Explica dos dels records d'infantesa que relata l'Amir en el capítol tres.

2.Per què Amir decideix escriure el seu primer conte?

3. Com reacciona l'Amir quan en Hassan posa de relleu alguns dels errors del seu primer relat?

4. Què passa a l'Afganistan l'any 1973?

5. Qui és l'Assef?

6. Què regala el baba a en Hassan pel seu aniversari?

7. Quina era l'estació que més agradava a l'Amir? Per què?

8. En què consistia fer una batalla d'estels sota el cel de Kabul?

9.En aquest capítol es posa de relleu com és el caràcter dels dos amics. Quines són les diferèncis entre ambdós personatges?

10. On vivia en Rahim Khan a Kabul?

11. Quins foren els motius perquè en Rahim anés a buscar en Hassan?

12.Qui apareix a la casa de Kabul? Descriu com és aquest personatge físicament.

13. Per què en Hassan no està content quan els talibans arriben al poder?

14. Explica breument el contingut de la carta que en Hassan escriu a l'Amir.

15. De què s'assabenta l'Amir després de llegir la carta?

16. Per què s'enutja tant l'Amir al final del capítol XVII?

17. Quina és la decisió que pren l'Amir en el capítol XVIII? Per què creus que ho fa? Reflexiona aquesta resposta

NOTÍCIES SOBRE L'AFGANISTAN

Les dones a l'Afganistan

Dia a dia a l'Afganistan

2. I'M JUST A ROBOT

2009-09-15T20:50:00.000-07:00

i

Qun significat té per a vosaltres la lletra d'aquest grup mallorquí que es diu Antònia Font?

ROBOT

Diga'm què penses es vespres quan es mecànic t'apaga,quan fas un canvi de software,sempre que te reprogramen.Recordaries un somni:transbordadors lluminosos,un astronauta, un satèl·litd'uns acabats horrorosos.Es oceans i sa lluna,es teu caràcter és hermètic,amb sa mirada perduda dins un planeta desèrtic.Robot eficient, més intel·ligentque sa gent i de molt,sa computadora amb un segon sumarà totes ses estrelles d'aquest món.Robot innocent,es deshumidificador no te sent,s'electrodomèstic és un puto enxufat i no sabrà mai que és s'amistat.Diga'm què penses es vespres quan es mecànic t'apaga,quan fas un canvi de software,sempre que te reprogramen.Tots es secrets d'una ciència dins es teu xassís de ferro,creus que va ser necessari fer-te d'hexura tan feo.Robot eficient, més intel·ligentque sa gent i de molt,sa computadora amb un segon sumarà totes ses estrelles d'aquest món.Robot innocent,es deshumidificador no te sent,s'electrodomèstic és un puto enxufati no sabrà mai que és s'amistat.Robot eficient, més intel·ligent que sa gent i de molt,sa computadora amb un segon sumarà totes ses estrelles d'aquest món.Robot innocent,es deshumidificador no te sent,s'electrodomèstic és un puto enxufat i no sabrà mai que és s'amistat.

JOANOT MARTORELL.

EL REPORTATGE

ACTIVITAT 1

_ En aquest unitat es parla de les llengües d'Europa. Buqueu informació sobre les següents llengües i responeu a les preguntes corresponents:

a) AMAZIC

_ Qui són els amazics?
_ On es parla aquesta llengua?
_ Quantes persones parlen aquest codi?
_ Quan s'inicia la recuperació de la llengua escrita?
b) ARAMEU
_ On es parla?
_ Quin és el nombre aproximat dels seus parlants?
_ Per què va desapareixent aquesta llengua?
_ Busca el significat de la paraula diàspora.
c) ROMANÍ
_ Quantes persones parlen aquesta llengua?
_ A quina família pertany?
_ A quins continents es parla?
_ Quina és la característica principal d'aquesta llengua?
_ Busca la definició de dialecte.

3. THIS IS HALLOWEEN

2009-09-15T20:49:00.000-07:00

Hespèria
La posta de sol d’hivern, que s’encén rere les agulles
i fumerals mig enrunats d’esta pàl·lida esfera,
obre grans portes a algun any oblidat
d’antigues esplendors i desigs divins.
Meravelles venidores prenen en aquells focs vius
carregats d’aventura i sense ombra de por;
una filera d’esfinxs assenyala el camí,
entre parets i torres que tremolen, a lires llunyanes.
És la terra on floreix el significat de la bellesa,
on tot record inexplicat té font,
on el gran riu del Temps comença el seu curs
pel vast buit, en somnis d’hores iluminades per les estrelles.
Els somnis ens apropen —però un antic saber repeteix
que la petja humana mai ha embrutat aquests carrers.

Poema XIII del llibre Fongs de Yuggoth, de H.P. Lovecraft.

ELS COMPLEMENTS VERBALS

IMPRESSIONS

2009-06-09T12:20:00.000-07:00

CATALÀ I IMATGES?

La imatge representa les classes, acostumen a ser tranquil·les com un riu, però tenen alguns sobresalts que serien les cascades.

Jo sempre he dessitjat poder travessar les parets i fugir corrents.. que vols que t'hi digui... entre tantes dièresis, diftongs, alló de més enllà i alló de més aprop.... uff... quins calfreds que em venen...
[Mira, he buscat escalofrio en català al diccionari i tot!! Perquè llavors diguin que no em curru les coses -.-"]
PD: El color de la imatge queda bé amb el del blog i tot... tsé (hh)
^^

La foto representa que volguem o no, tots hem aprés alguna cosa a les classes, i com cada curs, hem adquirit més coneixements i hem crescut. Natalia Sellés.

Aquí una foto d'un jove arrepentit. Crec que aquesta foto es molt significativa. És la típica cara que fiquem quan ens renya l'Eli. Petons. Emma.

ELS NOSTRES RELATS MATEMÀTICS

2009-06-08T13:00:00.000-07:00

Gràcies a tots els alumnes que han participat a les proves cangur des de l'assignatura de català. Aquests són els enllaços on podreu llegir el text sencer.

NATÀLIA SELLÉS. CERCANT L'INFINIT

NATÀLIA VARELA. VIATGE A L'EXTERIOR DE LA TERRA

ELVIRA FINA. EL SENYOR DE LES MATEMÀTIQUES

EL NOSTRE ESPAI RADIOFÒNIC. ENS HI ATREVIM?

2009-03-02T12:17:00.000-08:00

MISTERY. TEMA 4

2009-01-25T11:33:00.001-08:00

GRAMÀTICA BÀSICA. ELS TEMPS VERBALS (CONJUGACIONS, TEMPS SIMPLES I COMPOSTOS, VERBS IRREGULARS...)

CLICA AQUÍ PER PRACTICAR L'ÚS DELS TEMPS VERBALS

EDGAR ALLAN POE

CLICA AQUÍ. Hi trobaràs una col·lecció de relats dels autors més importants de la literatura policíaca i de misteri.

L'AMIC LECTOR I L'AULA D'ACOLLIDA

2009-01-21T15:07:00.000-08:00

LLEGIR TAMBÉ POT SER UNA MANERA DE FER NOUS AMICS, DE FER QUE UNA PERSONA SE SENTI QUE FORMA PART D'UN GRUP. ANIMEU-VOS-HI. NOMÉS NECESSITES VOLER TENIR TEMPS.

Hola Eli! Sóc en Moha i estic interessat en l'amic lector. Quan comencem. Si us plau informa'm. Bye

Ei Eli!! Sóc en Luis i m'agradaria afegirme en la llista dels amic lectors. Quan comencem? Informa'm

Adeu.
Hola Eli .Sóc la Judit i m'interessaria ser un amic lector.Espero que ens informis aviat.
Adeu!

TEMA 3. UN MALSON

2009-01-21T13:37:00.000-08:00

ELS NOSTRES RELATS. (Hola nois aquí és on publicarem el relats treballats en petit grup i que porten per títol El malson del pintor. Quan els hagi corregit els començarem a publicar)

EL MALSON DEL PINTOR

Aquesta nit he tornat a tenir un malson terrible que m'ha desvetllat sobtadament. He somiat que el cavaller de marbre del dit trencat se m'apareixia i es dirigia cap a mi, amb una veu d'ultratomba i una mirada que intimidava, dient-me aquestes paraules:
_ Tu seràs el pròxim en morir _ va dir el cavaller de marbre.
_ Què vols de mi? Jo no t'he fet res, deixa'm en pau.
_ La teva nòvia, abans de morir, em va arrencar un dit i vull que me'l tornis.
_ Jo no el tinc! Se'l va quedar el doctor!
_ No és el meu problema, et dono una lluna perquè recuperis el meu dit. Si no me'l tornes en aquest termini, et convertiràs també en escultura de marbre.
En aquell moment em vaig quedar perpelx. El cavaller s'havia esfumat en un tres i no res. Vaig córrer tot el que vaig poder per atrapar el doctor, però no el trobava; el trucava i el tornava a trucar, no contestava. A corre-cuita vaig agafar el cotxe i em vaig dirigir a casa seva. No hi havia ningú i vaig seguir trucant-lo, però no hi havia maneres de contactar-hi.
No era conscient del temps transcorregut i ara només em restava una hora. Conscient que era impossible localitzar el maleït doctor, vaig prendre una determinació: faria tot el que mai havia fet. Vaig assassinar un veí que em queia bé, vaig robar un ferrari, vaig buidar unes quantes caixes de les botigues del poble...I quan estava a punt d'atracar el banc d'aquella tranquil·la població... em vaig convertir en escultura de marbre. El cavaller havia complert la seva promesa.
(Aniol Pararols i César Rivero, 3r D)

>CORRECCIÓ DEL EXERCICIS SINTÀCTICS DE LES PÀGINES 95 I 96.

3.43.

_ Jugarem a voleibol al pati de l'escola.

a voleibol: CRV. Es pot substituir pel pronom HI. Hi jugarem al pati de l'escola.

al pati de l'escola: CCLloc. Respon a la pregunta ON.

_ Confia en nosaltres a ulls clucs.

en nosaltres: CRV. Es pot substituir pel pronom HI. Hi confia a ulls clucs.

a ulls clucs: CCManera. Respon a la pregunta COM.

_ S'assabenten de les notícies de seguida.

de les notícies. CRV.Es pot substituir pel pronom EN. Se n'assebenten de seguida.

de seguida. CCTemps. Respon a la pregunta QUAN

_ Ha optat pel futbol per raons econòmiques.

pel futbol. CRV. Es pot substituir pel pronom HI. Hi ha optat per raons econòmiques.

per raons econòmiques.CCCausa. Respon a la pregunta PER QUÈ?

3.44

_ Has de travessar el pati a ulls clucs.

el pati. CD. Es substitueix pel pronom EL. L'has de travessar a ulls clucs.

a ulls clucs. CCManera. Respon a la pregunta COM.

_ Obre aquesta ampolla amb el llevataps.

aquesta ampolla. CD. Se substitueix pel pronom LA. L'obre amb el llevataps.

amb el llevataps. CCInstrument. Respon a la pregunta AMB QUÈ.

_ Ens llevarem a les tres de la matinada.

ens. CD reflexiu.

a les tres de la matinada. CCTemps. Respon a la pregunta QUAN.

_ Fa els deures amb el seu cosí.

fa els deures. CD. Se substitueix pel pronom ELS. Els fa amb el seu cosí.

amb el seu cosí. CCCompanyia. Respon a la pregunta AMB QUI.

_ Han fet una presa al torrent.

una presa. CD. Se substitueix pel pronom LA. L'han fet al torrent.

al torrent. CCLloc. Respon a la pregunta ON.

3.46

_ En Ferran es va mantenir ferm.

ferm. CPred. És un adjectiu , concorda en nombre amb el verb i en gènere i nombre amb el subjecte de l'oració. Es pot substituir pel pronom HI. En Ferran s'hi va mantenir.

_ El menjar era insípid.

insípid. Atrib. Té la forma d'adjectiu i es pot substituir pel pronom HO. El menjar ho era.

_ Els assistents van sortir de l'espectacle entusiasmats.

de l'espectacle. CRV. Es pot substituir pel pronom EN. Els assistents van sortir-ne entusiasmats.

entusiasmats. És un adjectiu que concorda en nombre amb el verb i amb gènere i nombre amb el subjecte (els assistents).

_ Els propietaris han conservat les sales del palau intactes.

les sales del palau. CD. Se substitues pel pronom LES. Els propietaris les han conservat intactes.

intactes. CPred. És un adjectiu que concorda en nombre amb el verb i en gènere i nombre amb el CD (les sales del palau).

_ La façana del castell està molt deteriorada.

molt deteriorada. Atrib. Se substitueix pel pronom HO. La façana ho està molt.

Aquí tens uns enllaços que et permetran practicar més l'anàlisi de l'oració simple. Si us plau fes-hi una ullada.

SUBJECTE I COMPLEMENTS VERBALS

PRONOMS FEBLES

ELS GÈNERES RADIOFÒNICS

AQUÍ TROBARÀS MÉS INFORMACIÓ SOBRE L'ESCRIPTOR VALENCIÀ AUSIÀS MARCH

Guia del bloc de 3r d'ESO

2008-10-08T10:34:00.001-07:00

Get a Voki now!

ALTRES BLOGS

2008-10-08T04:28:00.000-07:00

plisdelengua.blogspot.com

ENLLAÇOS LITERARIS

2008-09-09T09:18:00.000-07:00

AELC
CARÀCTERS (revista de llibres)
FUNDACIÓ BROMERA
IMAGINÀRIA
LLETRA
LLIBRÒFAGS
RELATS EN CATALÀ
REVISTA CLIJ
VILAWEB LLETRES

INFORMA'T

2008-09-09T03:51:00.000-07:00

ABC
ADN
AVUI
BABELIA
EL CULTURAL
EL MUNDO
EL PAÍS
EL PERIÓDICO
EL PUNT
LA RAZÓN
LA VANGUARDIA
PÚBLICO